DNJo27yXkAAlfai.jpg:large

Visca la República Catalana!

Crònica del Ple del dia 27 d’octubre de 2017

Cap ple serà com aquest d’avui, n’estem segurs. Mentre fem el cafè de rigor, el Parlament de Catalunya és a punt de debatre, i votar, la proclamació de la República Catalana.

El començament d’un dia històric que afrontem tots dos sols. La Gemma i la Clara són fora i, aquest cop, tampoc ens reconforta la visita habitual de la Joana (som persones de costums).

selfie

Pugem a correcuita al despatx a imprimir els darrers textos de les nostres defenses i constatem que, novament, dos policies custodien la bandera espanyola del balcó. Són temps de revolució i es nota.

DNI8NcCXUAAhzSD.jpg:large

El primer record en arribar al Saló de Plens és pels Jordis, el Jordi Cuixart i el Jordi Sánchez. Despleguem darrere dels nostres seients un domàs d’Òmnium i la Crida per la Democràcia demanat senzillament això: democràcia. Més endavant, la regidora de Ciudadanos, Ángeles Ribes, ens dirà que a Catalunya no hi ha presos polítics. Certament té raó, els Jordis estan empresonats a Soto del Real.

Comencem suau. Demanem un pla especial i integral per al Centre Històric. Prou d’intervencions aïllades. Prou d’obviar la participació de la gent. Cal una visió conjunta i participativa, que la gent es faci seu el Centre Històric, i no aquesta enèsima modificació del Pla General per la porta de darrere.

Els nois i noies de l’Institut Municipal d’Ocupació, que avui assisteixen al Ple d’estudiants, comencen a fer els primers cops de cap. Tranquils, ben aviat començarà el rock and roll.

DNIfQzsX0AA7tOQ.jpg:large

Una sola moció d’entitats: la de l’Associació DMD (Dret a Morir Dignament) que porten al Ple la seva lluita per la legalització de l’eutanàsia. Cal una despenalització garantista amb la voluntat del pacient i amb la seguretat dels facultatius. Cal acabar amb la clandestinitat d’una decisió tant íntima i personal. Sempre a favor d’una vida i una mort dignes.

La primera moció dels partits és la del PP per “la implementació d’habitatges socials al barri de la Mariola”. Val, d’acord. Però ho diu el partit que ha recorregut al Tribunal Constitucional, de manera sistemàtica, totes i cadascuna de les lleis del Parlament de Catalunya, també aquelles en defensa de l’habitatge. Una mica cínic , oi?

Bé, ens abstindrem. Nosaltres estem convençuts que cal anar més enllà. Cal il·legalitzar els desnonaments i actuar contra qui els dugui a terme. Cal, en el seu defecte, cedir els habitatges buits que encara estan en possessió de l’administració, -també les desenes de pisos propietat d’entitats bancàries- a les lleidatanes i lleidatans perquè creïn cooperatives d’habitatge.

A les 11:30h, ens baixa el sucre. Sortosament (com sempre) la nostra companya de bancada, la Sara Mestres, ens regala un caramelet a cadascun. Un consum habitual que agraïm.

DNIwkLDXUAAqAf8.jpg:large

Després toca una moció conjunta amb ERC i el Comú de Lleida per eliminar l’exempció d’IBI de l’església quan s’hi fa activitat econòmica. La voluntat és impulsar una fiscalitat justa que posi en peu d’igualtat a tothom en el pagament dels seus tributs. Al debat, el company Josep Maria Baiget d’ERC fa una defensa dels valors humanistes que defensava Jesucrist, i s’atreveix a afirmar que fins i tot ell hagués votat a favor d’aquesta moció, un fet que inicia un debat sobre qui parla en nom del fill de Déu i qui no, sobretot incentivat pel regidor Daniel Rubio de Ciudadanos, un clàssic de les respostes airades, molt en la línia d’un partit que cada cop s’assembla més al PP en tot.

Quan topem amb l’església, també topem amb el PDCat. Amb la seva abstenció, i els ja clàssics catorze vots en contra del tripartit al govern, la moció no propera.

I arriba el moment de la democràcia. El de les mocions conjuntes amb PDCat, ERC i els Comuns de suport als presos polítics Sánchez i Cuixart, i contra l’actuació abusiva de l’Estat a Catalunya amb l’aplicació de l’article 155.

LlibertatJordis

La resposta inicial del PSC és presentar una contra-moció on, des de la seva equidistància, es declaren contraris a l’ingrés a presó dels presidents d’ANC i Òmnium i a l’aplicació de l’article 155. Al final, però, entenem que per no haver d’enfrontar-se als seus socis de Ciudadanos i el PP, acaben retirant-la i la converteixen en un manifest que l’alcalde llegeix en veu altra en nom del seu grup municipal. Fum i més fum.

DNOeAfWWAAAvkom.jpg:large

A l’hora de la veritat, a l’hora de posicionar-se contra el cop d’estat a Catalunya, contra la repressió i la pèrdua de llibertats, a l’hora d’exigir l’alliberament dels Jordis, aquest PSC que ja ningú reconeix, s’agafa de nou de la mà de Ciudadanos i el PP i tomba les dues mocions.

  • No a l’alliberament dels presos polítics, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.

  • Sí a l’aplicació del 155 a Catalunya.

  • Sí a entregar la Generalitat al partit més corrupte d’Europa.

DNI9I2IWsAA_XmD.jpg:large

DNJPntvWkAA_o3B.jpg:large

A l’hora de la veritat, el senyor Àngel Ros i els regidors i regidores del seu grup municipal es posen, sense rubor, al costat d’aquells que volen perpetuar, al preu que sigui, l’anomenat Règim del 78. El atado y bien atado. Morts a les cunetes i cal viva. Res a discrepar.

DNI6CfmXkAA2cd9.jpg:large

A l’hora de la veritat, l’equip de govern al costat de la regidora del PP, Dolors López, que exclama, sense que li caigui la cara de vergonya, que “l’anterior cop d’Estat no va ser tan perillós com el que vivim ara”. Un càrrec públic que creu que són més greus les urnes i les paperetes que les pistoles i la violència. Dimissió ja!

urna

A l’hora de la veritat, el Partit dels Socialistes de Catalunya, els partit dels presidents Maragall i Montilla, còmplice d’aquells que només volen amenaçar i emmordassar els catalans i catalanes. Còmplices del cop d’estat.

Aquesta és la negra realitat que avui vivim a Lleida. Una equip de govern afilerat, sense atenuants, amb la dreta més reaccionària, amb els partits que aplaudeixen la repressió policial i l’atac a les llibertats. Un equip de govern que ha donat l’esquena a la gent, a les seves esperances i a la seva pròpia dignitat. Un equip de govern que, el dia després del Ple, sortirà als carrers per defensar la unitat d’Espanya, sota els crits de “Puigdemont a prisión”.

Foto Carlos Montanes

Senyors i senyores del PSC, els i diem ara i aquí, la vergonya els perseguirà per sempre.

Marxem cap a casa amb el cor al Parlament del nostre país. Marxem cap a casa quan a Barcelona tot just està a punt de votar-se el naixement de la República Catalana. Avui la Plaça Catalunya de Lleida serà una festa.

Pau Juvillà i Francesc Gabarrell, regidors de la Crida per Lleida-CUP

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria