Vacances, per pietat!

Crònica del ple del 29 de juliol de 2016

 

Segon ple en dues setmanes; potser per això no ens fem la selfie de rigor.  Avui anem més de cara a barraca en una sessió que sembla més tècnica que altra cosa (tot i saber que allò tècnic també es polític) i pensant que, més aviat que tard, dinarem a casa (enèsim error).

En els prolegòmens, i quan encara la cafeïna no ens ha fet efecte, aprovem els i les representants en el Consell Municipal pels drets de les persones LGTBI, una reivindicació històrica que, gràcies a la feina tossuda de l’Associació Colors de Ponent,  es fa realitat.  De mica en mica anem canviant aquest model de ciutat!

No acabem d’arrancar.  En l’apartat del decrets surten, entre d’altres, unes peregrinacions a Lourdes d’alguns lleidatans i lleidatanes que demanen a l’Ajuntament el reforç d’agents de Protecció Civil.  Aquí comencem a veure clar que necessitem unes vacances.

S’aprova el canvi de nom de deu places vacants que, finalment, aconseguim que es convoquin per concurs de mèrits, i no pel clàssic sistema de la lliure designació, allò que seria “posar a dit”.  Entre tots i totes hem aconseguit transformar una mica més allò que es considerava “habitual” en aquesta casa.

Winter is coming.

El fred de l’aire condicionat a tot drap (directe sobre la nostra bancada) ens glaça els ossos. Com en l’anterior ple, l’Aitor, el nostre càmera preferit de TV Lleida, ens ajuda a tallar el gèlid corrent d’aire i ens salva d’un constipat d’estiu, que a la nostra edat, ja comença a ser perillós.

Una mica més arrecerats del fred arribem als expedients d’urbanisme.

N’hi ha per llogar-hi cadires.  Una nova modificació del model comercial, aquest cop a la vora del restaurant Viena, que torna a convertit una zona d’habitatges en una zona comercial, passant-nos pel folre la proposta de resolució consensuada per tots els partits per tal d’impulsar un pla estratègic comercial, obert i participatiu.  Tot just fa una setmana que es va aprovar, en el ple extraordinari sobre model de ciutat del divendres 22 de juliol.  Que sapiguem el pa que s’hi dóna en tot plegat.

I tornem amb les associacions de cànnabis.  Fem una crida a les formacions d’esquerres del ple de la Paeria per tal que no contribueixin a l’estigmatització d’aquest col·lectiu, i a les forces que formen el govern de Junts pel Sí perquè escoltin la Comissió d’Urbanisme i la seva resolució al Parlament de Catalunya.  Resultat previsible, sols novament.

I, finalment, parlem de serveis públics privatitzats, un dels grans temes d’aquest ajuntament que sempre acaba sortint a l’ordre del dia.  Avui, com aquell que no vol la cosa, Autobusos de Lleida presenta una sol·licitud demanant que s’aprovi la renovació de deu vehicles de la seva flota. Una sol·licitud que té, exactament, quatre paràgrafs d’extensió, i on no hi figura cap explicació i justificació d’aquesta renovació, ni cap detall sobre quins vehicles es donaran de baixa.

No deixarà mai de sorprendre’ns aquesta absoluta manca de control dels serveis públics privatitzats. Confiança cega en les empreses concessionàries; cap explicació ni cap control, amb els diners de totes i tots, això sí.

Fem una defensa del transport públic, que compartim amb altres forces polítiques. El regidor d’ERC, Josep Maria Baiget, diu “El transport públic ens fa més iguals, pel mateix preu i accessible, totes arribem a la mateixa hora, democràcia en estat pur”. Ens agrada, la pengem a Twitter.  Al César allò que és del César.

Deu ser perquè és el ple abans de vacances però tenim visites entre el públic. La mare i els fills i filles cridaires venen a fer-nos una estona de companyia. Ens sentim reconfortats i acompanyats, i agraïm el petit refrigeri amb què ens obsequien, que guardem i racionem adequadament.

I arriben les mocions. L’hora d’enlairar un ple rocós, fins al moment, i excessivament burocràtic.

barri

#TotalRespect per al company Barri que, en representació de les treballadores i treballadors de l’Ajuntament de Lleida, dur al ple la vella reivindicació de retornar a la jornada de 35 hores setmanals.  S’aprova. A la seva samarreta llueix com  mai  la inscripció Freedom without socialism is privilege and injustice. Ovació.

Tot seguit, la nostra, en defensa del dret a de les persones en risc d’exclusió social a una alimentació adequada.  S’aprova, malgrat les mirades punyents del regidor de pobres, que ja té el cap més en el seu iot i les vacances que en el ple i en la necessitat de menjadors públics. Des de la nostra “bat-cova”, la Gemma Casal, semper fidelis, ens fa indicacions que subratllen la defensa, atenta a l’esdeveniment i el transcurs de la moció.  Aplaudim l’aprovació.

L’hora del PP.  Una moció contra l’incivisme a la Mariola, que barreja acció social i seguretat, i que es defensa amb tres paraules: policia, més policia i molta més policia. La nostra veïna, que remuga, la Sara Mestres, la clava per primer cop en un any.  Ja n’hi ha prou d’estigmatitzar la Mariola.

Ens hi oposem fermament. Ens sembla surrealista, per dir-ho suaument, barrejar seguretat ciutadana i polítiques per als drets de les persones. I perillós, molt perillós, que es digui que l’objectiu de la moció es dur a terme “Totes les actuacions que siguin necessàries per incrementar la seguretat i evitar actituds incíviques”. Més control policial, més amagar la pobresa sota la catifa amb l’excusa del progrés social.

Ja sabem quin és el progrés social impulsat pel govern del Partit Popular. Bona part de la població de Lleida, i en particular barris com la Mariola, el pateixen cada dia, el seu progrés social.

Davant aquest plantejament, el senyor Vilella ens recorda que som els antillei, els antisistema, els i les que volem ocupar i destruir la civilització occidental.  Som el partit del “No No”, en les seves pròpies paraules.

Evidentment, senyors i senyores del PP: no i no a tot el que vingui de vostès. Seguim.

Hem agafat embranzida i, per no perdre velocitat, arriba la moció en defensa i suport del Correllengua 2016. Com no podia ser d’una altra manera, acompanyada amb una encesa rèplica del regidor de Ciudadanos, senyor Rubio, que amb aquell to exhalat al qual ens té acostumats deixa anar arguments com ara  que el Correllengua “És un instrument que margina la societat catalana que vol complir l’estatut i la Constitució”, o que “La Llei de Normalització lingüística vulnera els drets humans”.  Demagògia en la línia editorial de l’ABC o La Razón.

Res de nou, tot i que resulta interessant subratllar que aquest discurs reaccionari i ultraespanyolista, aquests companys de viatge, són els actuals socis del PSC a l’Ajuntament de Lleida, aquells amb qui van signar el pacte per la governabilitat, aquells amb els quals viatgen agafats de la mà quan es posa sobre la taula l’ús preferent del català en l’administració local.

En aquesta realitat, el PSC s’absté, no es mulla, al·lega que ja s’està treballant pel tema del Correllengua.  Desvia l’atenció de la furibunda mirada que els hi ve de la bancada de Ciudadanos. Es col·loca, de facto, de nou al seu costat i al del PP. Trista realitat.

Abans de marxar, els precs.  Demanem novament un alberg municipal i públic, i recordem que, malgrat el temps, seguim sense oblidar-nos de la Llotja ni dels negocis de Catalunya Caixa i  en Narcís Serra.

Cap a casa, morts de fred i gana, però amb aquell regust dolç de la victòria.

Bones vacances a totes i tots.

Pau Juvillà i Francesc Gabarrell, regidors de la Crida per Lleida-CUP

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria