gardeny, turó

El turó de Gardeny: cap a la memòria històrica, la dignitat i la pau

El Castell Templer de Gardeny guarda molts records i marques dels successius períodes de militarització i ocupació, els últims, els valents combats del 31 de març al 3 d’abril de 1938 que significaren la derrota antifeixista a Lleida. Però vuitanta anys després de la guerra civil, encara no hem estat capaços d’interpretar el turó en aquest sentit. El passat mes de juny, una vintena de persones visitàvem el turó essent molt crítics amb la interpretació feta fins ara en aquest espai municipal.

Vam agafar el camí cap a l’altra ala del turó; un aguilot sexagenari i corcat es manté amb aires franquistes malgrat les reiterades accions i peticions polítiques i ciutadanes per enretirar-lo. I seguint cap a l’oest, arribem al Parc Científic i Tecnològic: els edificis rehabilitats dels antics aquarteraments. Però com, quan i qui va construir aquests colossos? Després de la derrota, la Seu Vella havia quedat obsoleta per als militars, o més ben dit en ruïnes, i la inexorable condició geoestratègica de Lleida feia iniciar la ràpida construcció d’una part del complex militar a Gardeny, cinc robustos edificis d’Infanteria.

El 1939, Lleida tenia més habitants en fosses, cementiris, a l’exili, amagats, a la presó, o en camps de concentració que no pas als seus carrers. Mercè Barallat, en la seva recerca, ens parla d’uns 12000 presos polítics tancats els primers mesos, i fins a 1945 van passar per Lleida uns 30000 presos d’arreu distribuïts en varis centres. Aquests homes fornien un entramat de mà d’obra forçosa o barata que havia de fer funcionar dues grans empreses nascudes el 1941: “Regiones Devastadas” i la “Empresa Militar de Puentes y Caminos de Cataluña”. D’aquesta última en depenien les “Colonias Penitenciarias Militarizadas”, i una d’elles era el “Campo de Prisioneros de Gardeny”. Es calcula que eren uns 600 homes que s’aferraven al sistema de redempció de pena, i entre altres, treballaren en el que avui és el Parc Tecnològic.

20160605_124953(1)

Aquests camps van funcionar fins el 2 de setembre de 1944, es diu que el règim no volia que se’ls assimilés als camps nazis de Hitler, però el fet és que a Gardeny la feina ja estava feta perquè Infanteria s’inauguraria el 5 de juny de 1945. A banda de les forces vives, la inauguració comptà amb la presència de “l’escultura en honor al soldat constructor”, que des de fa uns anys torna lluir al pati del Parc. La talla mostra un home jove, sa i fort que al nostre entendre representa una de les mostres de cinisme més gran que s’hagi vist mai. Però els despropòsits al turó no s’aturen aquí: fa uns anys el Ministerio de Defensa va rebre el beneplàcit de la Paeria per a instal·lar-hi una proposta interactiva que té com a objectiu explicar “batalletes de la mili” com si d’unes colònies escolars es tractés, i amb la gosadia d’anomenar-ho “Memòria històrica de Gardeny“. I seguim amb els panells del pati amb “La Ruta de la Mili”, ocurrència dels mateixos nostàlgics perquè el passant no oblidi aquells temps en que el turó va ser ocupat militarment. Llegint-los sembla que l’estada als quarters de Gardeny no era més que unes vacances pagades per l’Ejército de Tierra, uns mesos de la vida curulls de noves i excitants experiències. Cap crítica, cap referència al segrest legal que suposava la suspensió de la vida quotidiana, familiar, laboral, els estudis… durant més d’un any per tota la població masculina del país.

foto lleida 2

Proposem dignificar el turó, elaborar un Pla Integral de Memòria Històrica a Gardeny que inclogui tota la seva història militar, i això vol dir també parlar de la repressió i els treballs forçats que hi van tenir lloc. L’objectiu és clar: construir un discurs de pau, sense interpretacions interessades en mostrar un turó de Gardeny ocupat per l’exèrcit espanyol com si fos una arcàdia feliç. És necessari que s’estudiïn a fons els camps de concentració de postguerra, i dignificar i homenatjar els represaliats de la guerra civil. La història del turó no va començar casualment el 1945, i veient-hi la contínua presència militar, tampoc sembla que s’acabés amb la compra milionària de la Paeria el 1998. La seva història està plena de successos crucials per la ciutat, que van des de l’estada de Juli Cèsar fins la lluita dels insubmissos als anys noranta per un futur de pau.

Cal reinterpretar el discurs memorialístic que la Paeria i el Ministerio de Defensa han fet del turó de Gardeny, ja que la memòria històrica ha de ser també reparadora amb les víctimes, amb els centenars de presos que a través dels treballs forçats van aixecar les casernes de Gardeny. El projecte actual de “memòria històrica” de Gardeny” no és més que un conte per a nens, una versió ensucrada de l’ocupació militar d’un dels turons de la ciutat on sembla que no hi va passar mai res. Animem, doncs, a la tota la ciutadania, a implicar-se en la lluita per dignificar la memòria històrica del turó de Gardeny, sovint oblidat, i actualment explicat amb un discurs ple de fal·làcies i mitges veritats.

Grup de Memòria Història – Crida per Lleida

 

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria