Tristesa i ràbia

Crònica del Ple del dia 23 de març de 2018

Comencem el dia amb el cap al Ple de la Paeria i el cor a Madrid, al costat de Carme Forcadell, Dolors Bassa, Marta Rovira, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva. Ens costarà concentrar-nos per parlar dels temes de la ciutat (importants, sens dubte) quan a la capital de l’Estat Espanyol es jutja persones pacífiques per les seves idees polítiques.

Malgrat tot (paradoxes de la vida) arrenquem el Ple amb una forta i calorosa ovació dedicada a la Magda Solsona, la secretaria d’alcaldia, que avui es jubila. Sempre hem trobat en ella la calidesa, la voluntat de servei i un somriure lluminós. Incansable i entregada com poques. Tota la sort del món en aquesta nova etapa Magda!

Sabem, com mai, que avui serà un ple dur, llarg i rocós.

A les portes de les Festes de Maig, arriba l’hora de les medalles de la Paeria. Se n’atorguen massa, i amb criteris ambigus i clientelars. El fet de “fer anys” no pot ser l’únic valor per atorgar una medalla de la ciutat. L’antiguitat, només pel fet de ser-ho, no és garantia de res, i al nostre parer no suposa cap mèrit com a tal. Hi ha d’haver alguna cosa més. No pot ser, per exemple, que s’atorguin medalles a les vocalies de dones de diferents entitats i associacions que fan 20 anys, sense distingir entre les que han dut a terme una tasca efectiva en la lluita per la igualtat de gènere de les que no han fet mai res en aquest sentit. Hem demanat, i seguim demanant, una comissió que estudiï els noms proposats i faci una valoració prèvia.

La regidora no adscrita formalment, però adscrita de facto, a l’equip de govern, ens separa de la companya de bancada, la Sara Mestres, que se salva de la nostra voracitat cap als seus caramelets. Li saquejarem a la senyora Salmeron quan ens baixi el sucre.

Obrim el torn del debat més agre amb l’expedient de declaració d’extinció de la concessió administrativa a l’empresa que explota la discoteca Hill de Gardeny, ajornat en el ple anterior. Poques vegades hem assistit a tal nivell de «lobbisme», a tal apressament per complir allò que fa anys que no es compleix. I poques vegades hem vist alguns grups municipals defensant tant aferrissadament els interessos privats d’un grup d’empresaris.

Astorats.

El nostre grup ha estat sempre molt crític amb la manca de control de les concessions públiques per part de l’equip de govern. Avui, en la lògica de tot el que venim demanant i dient, votem a favor d’aquest expedient, però denunciem que ens tornem a quedar a mig camí a l’hora de sancionar els qui obvien les seves responsabilitats amb el diner públic.

Durant el debat es repeteixen alguns “clàssics” dels darrers plens, com ara obviar de manera constant les intervencions de la regidora d’Units per Lleida (el subconscient traeix l’alcalde) i de l’altra el tractament de “Sra. Dolo” per referir-se a la regidora del PP.

Seguim amb els expedients de modificació i reconeixement de crèdit. O el que és el mateix, modificar el pressupost del 2018 per poder pagar tot allò que ens vàrem gastar el 2017 sense ni un duro al calaix. Votem no a tot. L’endeutament, la motxilla del crèdit, només per afavorir els i les que menys tenen.

En un moment donat l’alcalde deixa el rellotge de l’Harmagedon a càrrec del seu lloc tinent, el senyor Fèlix Larrosa que, amb la seva poca destresa, genera uns instants de caos a la sala.

Arriba l’hora de les mocions de les entitats i ens arriben informacions que s’estan escorcollant les motxilles de les persones que entren a exposar la moció en defensa del poble kurd del cantó d’Afrin. Ho denunciem tot just començar la nostra intervenció. És inacceptable que en un Ple obert a la ciutadania s’escorcolli només la gent que l’equip de govern considera sospitosa i que, curiosament, correspon als que defensen els Kurds (o als membres dels CDR’s, com passarà posteriorment).

La carta del consolat turc a l’equip de govern troba l’efecte desitjat en el PSC, que vota un ignominiós no a la moció. Lamentable el discurs del regidor Joan Gómez, justificant la seva covardia i la seu grup a partir d’interpretacions parcials i falses de la realitat de la zona en conflicte. Sortosament la por i les pressions turques no quallen en la resta de grups municipals i el Ple acaba donant suport al poble Kurd.

Llibertat 1- Erdogan 0.

En una de les nostres anades i vingudes al bany descobrim que la bandera de l’exèrcit espanyol, que abans restava amagada sota una planta, ara llueix al bell mig de la paret amb tota la seva esplendor i gràcia. Coses del 155.

La nostra moció s’aprova per unanimitat. Apostem, clar i català, perquè els serveis jurídics de la Paeria estudiïn, de forma immediata i prioritària, les diferents alternatives existents per tal de garantir el dret a l’habitatge. Cal augmentar el parc social d’habitatges de lloguer assequibles, i que qualsevol acció jurídica i/o urbanística, fruit dels estudis anteriors, es posi en marxa d’immediat. Els donem un termini de 4 mesos.

Cal deixar de normalitzar centenars de desnonaments de pisos propietat d’entitats financeres, que acumulen milions d’euros de benefici el 2017. Cal garantir el dret a l’habitatge.

I arriba el torn de la moció i la contra moció.

Els grups que en aquest Ple defensem la llibertat dels presos polítics. Aquells i aquelles que creiem que ningú pot estar empresonat o exiliat només pel que pensa, pel que diu, presentem una moció per la llibertat dels presos polítics. I el PSC —aferrat a la falsa equidistància que valida la repressió i la vulneració dels drets humans— ens contraprograma una moció per a l’apropament dels presos. Com si el fet que aquesta gent sigui a la presó no anés amb ells, com si no en fossin responsables directes. Com si el senyor Iceta no hagués votat en contra de l’apropament dels presos al Parlament de Catalunya.

Riuríem si no fos per plorar.

Senyors i senyores del PSC, als presos polítics no se’ls acosta, se’ls allibera i punt. No acceptem mocions per netejar les seves consciències. Si permeten que Ciudadanos i el PP, els seus jutges i fiscals, empresonin més gent pel que diu i pel que pensa, ens veurem als carrers.

Quan menys ens ho esperem, però, salta la sorpresa.

Com a conseqüència de la no assistència al Ple del regidor Xavier Rodamilans, i amb la casuística inesperada de l’absència del regidor Fèlix Larrosa en el moment de votar, la moció conjunta del PDCat, ERC, la Crida i el Comú de Lleida pateix un empat tècnic. I ha de ser l’alcalde, amb el seu vot de qualitat, qui ha de fer públic el seu “no” a l’alliberament dels presos polítics. Qui impedeix que s’aprovi el text de la moció. Sense ambigüitats interessades, davant de les càmeres i la ciutadania.

Això provoca que la regidora Sara Mestres surti disparada cap a la taula presidencial per informar al seu cap de files que les xarxes en van plenes. La seva moció, amb la qual es volien rentar la cara, no ha prosperat, i ara el focus mediàtic recau sobre Àngel Ros, que s’ho mira preocupat mentre la tinent d’alcalde llença una mirada fulminant al regidor que s’ha absentat durant la votació.

Justícia poètica, cal dir-ho.

Continuem les mocions amb el soroll de fons de la xerrameca de la senyora Dolors López, que no calla ni sota l’aigua.

Tres mocions més abans del desastre.

La de Ciudadanos sobre habitatge. Completament oposada a la nostra. Nosaltres parlem de fer efectiu el dret a l’habitatge. Els taronges parlen de “bandas mafiosas asolando la Ciudad”. Li recordem que les úniques bandes mafioses que hi ha són les entitats bancàries, els fons voltors i les societats immobiliàries, que tenen en propietat 43.886 pisos buits producte de desnonaments, mentre acumulen milions d’euros de benefici.

La del PDECAT per la millora de les pensions. Acords de mínims que, malgrat tot, són millors que l’insult que planteja el govern del partit més corrupte d’Europa per als i les pensionistes. Aprofitem per recordar que és el PP qui atia la por, un cop més, per afavorir el capital privat i l’oligarquia econòmica.

La del Comú sobre aspectes concrets del POUM. Els emplacem a dur el debat, en el seu conjunt, al ple extraordinari sobre el POUM que es farà el proper mes d’abril on, de ben segur, tindrem l’oportunitat de confrontar models i arribar a acords.

A la quarta, una moció del PP sobre els mercats municipals, esclata la noticia des de Madrid. El jutge Llarena ha decretat presó preventiva per Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva. Marta Rovira ha marxat a l’exili.

Ja no volem escoltar ni tenim forces per dir res més. Fins aquí. Ens neguem a normalitzar aquest estat d’excepció. Amb la tristesa als cors i la ràbia als rostres abandonem el Salo de Plens juntament amb els companys i companyes d’ERC i el PDCat. El Comú ens seguirà després de quedar-se a votar la moció del PP.

Destrossats veiem funcionaris amb les llàgrimes vorejant els ulls, companyes i companys molt afectats. Aquesta indignitat, aquesta ràbia que sentim per la profunda injustícia que la maquinària repressiva de l’Estat Espanyol està duent a terme fa més forta la nostra determinació. No podem recular. Ara, menys que mai, ni un pas enrere. Aquesta nit ens trobarem als carrers responent al crit dels CRDs. No defallirem.

Abraçada immensa a totes i tots.

Pau Juvillà i Francesc Gabarrell, regidors de la Crida per Lleida-CUP

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria