Per a nosaltres res, per a tothom tot

En els darrers anys Lleida s’ha vist profundament transformada en les seves relacions econòmiques, urbanes, de construcció i infraestructures, i tanmateix, xoca amb l’existència d’una pobresa que no desapareix i s’ha fet molt més visible amb els efectes de la crisi: famílies desnonades, manca d’accés a recursos bàsics, subministraments i serveis, situacions creixents de sensellarisme o de marginalitat, augment de la feminització de la pobresa, pobresa infantil,  precarietat tant formativa com laboral del jovent, dificultats socioeconòmiques i de cura de la gent gran o de les persones amb discapacitat, són més dures que mai. Aquestes són algunes de les dificultats, sovint ocultes, de molts veïns i veïnes, víctimes de la profunda desigualtat que comporta el sistema econòmic capitalista.

Les polítiques socials si només actuen sobre els efectes però no en les causes de la desigualtat resulten estèrils, quan no irresponsables. Les respostes davant la Lleida pobra i desheretada, que també existeix, ens les plantegem per tant des d’un nou model tant de relacions humanes com de relacions econòmiques, a través d’una resposta radicalment democràtica i positiva, que superi el paradigma de la inevitable desigualtat social d’un sistema que projecta en l’abundància el seu èxit social.

L’Ajuntament, com a actor de transformació que volem que sigui, ha de vetllar per la transformació humanista, participativa i transparent de la ciutat. Cal crear les eines necessàries per a la justícia social del nostre municipi, promovent una política social realment igualitària que eradiqui la desigualtat de les dones, la discriminació segons el lloc de procedència, l’arraconament de la gent gran o la precarietat de la gent jove.

I cal fer-ho col·lectivament atacant les causes de la desigualtat social, capgirar el sistema actual fins assolir la democratització de l’economia. Però també, i mentre no assolim un canvi en majúscules, calen tres accions prèvies a un seguit de mesures urgents que proposem i que són necessàries per a poder fer-les efectives: en primer lloc, la creació d’un Fons Local contra la Pobresa i l’Exclusió; en segon lloc, elaborar un mapa de la pobresa a Lleida que identifiqui mancances, necessitats i potencialitats i que assenyali àmbits i línies d’intervenció prioritàries a cada barri; i per últim, crear un Consell Municipal de Serveis Socials per reestructurar la xarxa de lluita contra l’exclusió existent no tutelada per l’ajuntament i on tinguin cabuda tant els equips tècnics municipals com les entitats del tercer sector que hi col·laboren, i han de tenir-hi veu pròpia, i les associacions o grups de defensa dels drets dels afectats.

Les mesures fonamentals que creiem necessàries per a la dotació d’aquest Fons Local contra la Pobresa i Exclusió proposat consisteixen a ampliar els ingressos des de la tributació progressiva, amb fórmules de finançament sobre la base de la responsabilitat social de les grans empreses, la cooperació veïnal, l’ètica i el suport mutu. Reobrir l’alberg municipal i prioritzar l’accés a l’habitatge, amb un model on l’accés a una llar es converteix en la base i l’inici del procés. Dotar de menjadors socials els barris tot incorporant experiències com els menjadors socials cogestionats per les persones afectades, o a través d’acords amb restaurants de la ciutat per fer-hi àpats en un entorn normalitzat i potenciant el banc d’aliments. Assegurar la gratuïtat en els serveis bàsics per a les llars amb situacions d’atur i precarietat greu. Establint de clàusules socials i feministes per contractar prioritàriament les persones amb dificultats econòmiques, centres Especials de Treball i Empreses d’Inserció. Redimensionar els recursos comunitaris de cures a les persones i capgirar les polítiques municipals que pretenen conciliar a base que les dones treballadores assumeixin la tasca de cuidadores, i que aparten els homes del seu paper de cuidadors. Rremunicipalitzar el servei d’atenció domiciliària, equipaments socials necessaris i anticipar-se a les necessitats emergents (centres de dia per a gent gran, pisos assistits, llars residencials d’estada temporal i permanent, etc.), així com estudiar la implantació de la renda bàsica universal.

Hem d’estar disposades a igualar els nostres drets en un concepte ampli de ciutadania que no es deixi pel camí veïns i veïnes només per la seva procedència. Hem d’estar disposades a igualar la nostra riquesa, i això passa per gravar amb més impostos a qui més té. Hem d’estar disposades a restituir la dignitat de totes les persones, acabar amb l’estigmatització social de la pobresa que també neix fruit d’accions municipals totalment injustificables, com l’ordenança de civisme impulsada pel tripartit lleidatà sense l’oposició de cap grup del Ple; i que ha estat sancionant el fet de dormir en un banc o alimentar-se d’un contenidor… un veritable atemptat als drets humans recentment revisat, gràcies a la iniciativa de la CUP al Parlament, transposada a Lleida per part del tercer sector.

Però no sols depèn de la institució. Al carrer hi ha un llarg camí per recórrer que comença en nosaltres mateixes i des de Crida per Lleida, fent-nos ressò del clam zapatista per la justícia social “per a nosaltres res, per a tothom tot” apel·lem també als lleidatans i les lleidatanes. Perquè pobresa és desigualtat, és injustícia i és estigmatització social de la persona, cal actuar sobre aquesta triple vessant i donar-li la volta: per la igualtat, la justícia social i la dignitat!

Joan Ramon Barri, Javier López, Ruben Gavilà, Anna Bros
Membres de la Crida per Lleida-CUP

També podeu consultar l’article a:

O descarregar-vos-el en pdf del punxant la imatge:

pdf

Si no disposeu de cap programa per llegir aquest tipus de fitxers podeu instaŀlar-ne algun dels molts que hi ha clicant a la imatge següent:

pdfreaders-logo

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria