Pel compliment de la llei de pobresa energètica i més enllà

Diu David Harvey a Disset contradiccions i la fi del capitalisme que “la privatització dels actius públics, la creació de nous mercats i els nous encerclaments de béns comuns (des de la terra i l’aigua als drets de propietat intel·lectual) han ampliat el terreny sobre el que pot operar lliurement el capital. La privatització de l’abastament d’aigua, de l’habitatge social, de l’educació i la sanitat i inclús les activitats bèl·liques, la comercialització dels drets d’emissió de diòxid de carboni i les patents sobre material genètic han atorgat al capital el poder d’entrar en moltes àrees de la vida econòmica, social i política que fins ara els estaven vedades”.

Unes àrees que són part essencial d’un estat del benestar sorgit després de la Segona Guerra Mundial davant del perill que els governs europeus occidentals veien en l’emmirallament que la classe obrera podia fer del bloc soviètic, i que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, amb l’auge de diversos governs conservadors en diferents països occidentals ( sobretot a partir dels governs de Margaret Thatcher i Ronald Reagan), es van començar a obrir al capital privat.

S’inicia llavors de forma global la lliure circulació de capitals, béns i productes a escala mundial, la desregulació financera i la penetració de la lògica del benefici en tots els àmbits de la vida quotidiana. Comença la privatització dels serveis públics i la reducció dels impostos directes i progressius, augmentant, això sí, els impostos indirectes.

I, sortosament, poc a poc es van teixint les resistències a aquest anorreament dels pilars bàsics de l’estat del benestar. Col·lectius, organitzacions i persones s’apleguen per defensar els drets laborals, sindicals i socials i es basteixen entre d’altres, des de baix, lluites i mobilitzacions com la que ha conduit a l’aprovació per unanimitat, al Parlament de Catalunya, de la  ILP pel dret a l’habitatge i contra la pobresa energètica suportada per 143.380 signatures, aquest passat mes de juliol.

“Els drets civils, els de les dones i els de les treballadores han estat conquerits per la ciutadania organitzada. Nosaltres hem après del seu llegat i som aquí per fer història. Hem desobeït lleis injustes i, avui, som aquí per canviar-les”, es deia al Parlament de Catalunya en defensa d’aquesta ILP que ha donat lloc a la Llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.

I sens dubte, és una bona notícia que es garanteixin els subministraments bàsics d’aigua, llum i gas coberts amb ajudes o descomptes i cal exigir a l’Ajuntament de Lleida que es compleixi l’aplicació d’aquesta llei sense dilació.

Però també cal veure que l’assoliment, essencial certament, de la llei 24/2015 és només la construcció d’una primera línia de defensa davant el darrer assalt del capitalisme a les restes de l’estat del benestar i que cal passar, també col·lectivament, a treballar per conquerir el conjunt de la resta de drets.

I en això creiem que la Paeria ha d’actuar de manera decidida i contundent perquè té els mitjans i la capacitat legal per anar més enllà. Cal multar sense dilació aquells bancs que tenen pisos buits i que neguen, com ha fet darrerament el BBVA, la dació en pagament tancant companyes i companys dins de la seva oficina a la Rambla de Ferran; cal dur a terme una municipalització plena dels serveis que, en l’actualitat, l’Ajuntament ofereix en règim de concessió; cal blindar l’accés als serveis bàsics de les persones immigrades negant-se a no cedir les dades del padró per a expulsions dels sense papers i per tal d’evitar que a aquestes persones se’ls negui l’accés als serveis bàsics. Així mateix, cal prioritzar les cooperatives i altres formes organitzatives d’economia social a través de la preferència en l’obtenció d’ajuts, cessió de locals, subcontractació de serveis al propi ens local, publicitat gratuïta als mitjans públics i presència en fires.

I tot això cal fer-ho, tal i com es va dir en l’aprovació d’aquesta llei, desobeint lleis injustes si és necessari. Restarem amatents evidentment, i com no pot ser d’altra manera, exigint i vigilant el compliment de la llei 24/2015 però amb el compromís ferm i inequívoc de fer de la seva aplicació el primer pas per caminar col·lectivament cap a la conquesta dels drets socials i laborals arrabassats en el darrers decennis, per caminar cap a una societat justa i lliure.

 

Pau Juvillà Ballester, regidor de la Crida per Lleida-CUP

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria