Participar és prendre partit

El debat sobre la participació ciutadana a Lleida passa per (re)construir la cultura política d’una ciutat que durant anys, des dels poders polítics, s’ha pensat des d’un model absolutament estàtic i secundari sobre el paper que juguen els ciutadans i ciutadanes en la presa de decisions polítiques.

Estàtic perquè primordialment s’ha entès la participació política a través del vot cada quatre anys. I secundari perquè la política institucional i de govern municipal, des dels anys vuitanta, ha relegat les entitats, els grups socials, culturals i polítics a una activitat de comparsa de la seva pròpia activitat; fiscalitzant les iniciatives de voluntat política manifesta, i recelant d’aquelles que tenien un caràcter autònom.

Després de gairebé quaranta anys de política institucional de terra cremada en el que refereix a la dinamització i reconeixement de l’activisme i l’acció política directa de la ciutadania, des de la Crida per Lleida creiem que cal (re)prendre la participació ciutadana com un espai quotidià en la vida política i social de la nostra ciutat, que ens permeti promoure un canvi profund en la manera d’entendre i viure col·lectivament.

No podem passar per alt el paper fonamental dels moviments socials i les iniciatives transformades de Lleida que, malgrat tot, durant tots aquests anys han estat treballant i treballen intensament per a la justícia social més enllà d’un sistema institucional que sovint resta excessivament burocratitzat, lent i lligat a compromisos polítics i de poder. Unes formes de participació i autoorganització que reivindiquem més enllà de les institucions i que cal continuar potenciant i vertebrant al carrer.

El moment actual, amb una forta crisi del sistema democràtic a nivell global però també a nivell local, ha posat de manifest, més que mai, la necessitat de fer front a tot un seguit de reptes de la ciutat: al nostre entendre a nivell urbanístic, ambiental, social i econòmic, educatiu i cultural i en el reconeixement de les sobiranies plenes de les persones i els col·lectius. Com a oportunitat en temps d’incertesa, creiem que pensar en afrontar aquests reptes des d’un nou model de democràcia directa i transformadora és una proposta concreta i real que podem fer per canviar la ciutat: des d’una nova forma per a prendre les decisions col·lectives, i generant un nou eix d’equilibri dels poders socials que representin de debò les classes treballadores i els grups menys presents en la vida pública de Lleida.

Per a fer-ho possible la Crida per Lleida proposa cinc eixos bàsics:

En primer lloc a través d’una política clara de democràcia directa i participació des dels barris que incorpori la consulta popular com a mecanisme per a la presa de decisions de la ciutat; sempre vetllant per la igualtat, l’equitat, la cohesió i la justícia social. Constituint els Consells de barri com a òrgans centrals de participació de proximitat, espais d’arrelament social, de coneixement de necessitats i amb poder decisori de treball en xarxa al barri. En segon lloc fent de la transparència i la comunicació un principi que permeti un accés obert a la informació i a la capacitat propositiva dels ciutadans, moviments socials i entitats, per exemple en la mateixa capacitat de participació en el Ple municipal. I que conjuntament a una acció clara de mesures de control democràtic, com a tercer eix, vetlli per l’acompliment d’un codi ètic per als càrrecs electes i de confiança de la Paeria, que doni compte públic de les accions dutes a terme.

També desenvolupant un nou marc municipal per a la participació que revisi i actualitzi el Reglament vigent de Participació Ciutadana per adaptar-lo a l’actualitat i a les possibilitats reals de desplegar-lo; tot elaborant un Pla Municipal de Participació, eina bàsica per conèixer, planificar i impulsar la participació ciutadana. I finalment l’aposta per uns pressupostos municipals participatius que contemplin la codecisió amb els veïns i veïnes sobre el destí d’algunes partides amb el suport actiu de la regidoria d’economia i d’alcaldia.

Construir amb totes les seves conseqüències una ciutat vertaderament democràtica passa per superar el model representatiu en que hem crescut com a ciutadans durant tants anys. La transformació del sistema passa per fer efectiu allò que deia Gramsci: “Viure vol dir prendre partit. Qui veritablement viu, no pot deixar de ser ciutadà”. Participar és prendre partit.

Mariona Lladonosa, Amàlia Atmelló i Laura Maza

Membres de Crida per Lleida

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria