Parlem de teatre a Lleida

No fa massa dies, vam tenir el privilegi de preguntar a uns xiquets i xiquetes que era per ells el teatre? Les respostes van ser sorprenents i encoratjadores: el teatre és una forma de volar; de ser lliures; de parlar del que ens preocupa; ens ajuda a pensar i a créixer. Davant aquesta saviesa natural de les criatures, ben poques coses es poden afegir. En tot cas desenvolupar una mica més el que les seues paraules aporten perquè, sense cap mena de dubte, les societats que han apostat de forma clara pel teatre de qualitat, gaudeixin d’una millor salut democràtica, de menys corrupció i de més i millor compromís social de la ciutadania. El teatre ens explica històries diferents a les que vivim i protagonitzem i per tant podríem afirmar sense por a equivocar-nos, que aquesta activitat ha tingut i té, una clara funció de transformació social, de fiscalització del poder, de creació de debats i de motor de reflexió del que som i del que volem ser. Per la importància de tot el que acabem de plantejar, des de la Crida per Lleida ens fem la reflexió de si a la nostra ciutat s’està treballant adequadament per fer front a les expectatives de les que parlem. En aquest sentit, al nostre entendre cal reformular aspectes tant importants com la formació, la producció i l’exhibició.

Pel que fa referència a la formació teatral, volem per Lleida estudis professionalitzats, amb una aula que pugui fer la seva feina en les millor condicions possibles i això passa, necessàriament, per tenir professionals ben formats, ben remunerats i en constant exercici de millora de la seva condició d’ensenyants i pedagogs. Passa també per reglar els estudis que s’imparteixin a l’Aula de Teatre, de manera tal que aquells que s’hi vulguin dedicar trobin resposta formativa a Lleida i no hagin de marxar fora.

Quant a la producció teatral, no fa massa dies ha sortit publicat a la premsa que l’Ajuntament vol fer un Centre de Produccions i que ho gestionarà la pròpia Aula de Teatre. Si bé la idea és bona, tenim dubtes que sigui un centre formatiu, -sense experiència en teatre professional ni molt menys en producció- qui se n’encarregui. Perquè de fet del que es tracta es de proporcionar eines als creadors i artistes perquè puguin gaudir de les millors condicions possibles per a la creació dels seus espectacles. Espais d’assaig i acompanyament i recursos per les produccions. Fiscalització rigorosa d’allò produït, així com del treball dels artistes. L’objectiu d’un centre tal és la producció de teatre de qualitat.

I en tercer lloc i indubtablement en condicions totalment inadequades, tenim el tema de la exhibició. Actualment el Teatre Escorxador i l’Auditori Enric Granados es troben en una situació que ben bé caldria reformular. Aquests dos equipaments són els grans perjudicats de l’aparició en escena del que ha estat el seu depredador imposat, La Llotja i el model que el nostre ajuntament ha escollit per gestionar-ne l’us de manera privada. Nosaltres Defensem i defensarem que el teatre d’exhibició pública té unes obligacions que no té el privat i per aquest motiu la Llotja no acompleix amb les que han de ser les seues funcions: preus accessibles, qualitat de les obres, capacitat de sorpresa, programació motivadora e integradora. La seua més que qüestionable rendibilitat econòmica, no és suficient. Els magnífics espais d’exhibició que tenim a Lleida, a hores d’ara infradotats, no poden acomplir la seua funció social i per tant estem mancats de prou espectacles de qualitat, amb una programació equilibrada pels diferents tipus de públic, on es puguin combinar diferents disciplines, estils i visions del mon en el que vivim, pero sempre sota el paraigües del compromís artista versus espectador.

Des de la Crida per Lleida, volem fer una aposta per les arts escèniques. Volem crear massa crítica. Volem que els ciutadans de Lleida puguin tenir allò que els pertoca.

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria