No val a mirar cap a un altre costat

En resposta a l’article d’opinió “Temporers a la ciutat” publicat al Diari Segre el 23 de maig, volem fer unes consideracions al senyor Rodamilans.

El regidor fa un dibuix dels temporers a Lleida com si es tractés d’un ciutadà vertaderament preocupat. Oblida, però, que ell disposa d’una de les claus que poden garantir-los-hi la millora de les condicions de vida. I aquest fet, o és pur cinisme o és un altre intent de salvaguardar la seva inoperància en uns moments en què la premsa ja s’està fent ressò de les persones que dormen al carrer, i de les duríssimes condicions a les quals han de fer front durant la campanya. Certament és l’hora que les administracions a què fa referència (Generalitat, Diputació, Subdelegació del Govern i patronal agrària) compleixin amb les seves responsabilitats, però no és coherent parlar de les obligacions dels altres quan el senyor Rodamilans, des de fa 3 anys i fins al dia d’avui, arriba sistemàticament a la campanya de la fruita sense els deures fets.

Ens diu que és un “fenomen típicament tercermundista” i que és una “nova realitat”. Desconeixem si el senyor Rodamilans ha viscut a Lleida els últims 30 anys, però de nova res, se’n diu “neoliberalisme”. I els seus efectes en l’agricultura vénen derivats de l’entrada a la Unió Europea i de les polítiques agràries, que ofeguen al petit i mitjà empresari agrícola i aboquen els temporers a una constant vulneració de drets i unes condicions de semi esclavatge, estiu rere estiu. La situació s’agreuja quan aquestes polítiques econòmiques es nodreixen de la Llei d’estrangeria. Els temporers són majoritàriament immigrants, i això suposa una major vulnerabilitat perquè la seva situació administrativa sempre penja d’un fil. Són la bicoca del neoliberalisme més salvatge. Gent sense dret a vot i, en molts casos, sense dret a sindicar-se ni reivindicar-se. Sempre sota l’amenaça constant d’obeir i malviure o anar de cap al CIE. És racisme, així de clar. Racisme institucional.

Les administracions potencien i accentuen aquest model posant totes les facilitats en forma de promoció, ajuts i infraestructures a l’agroindústria exportadora, i cap suport als treballadors vulnerats. Totes en són responsables. També el govern de la Paeria, a qui no li cauen els anells quan destina grans quantitats de diner públic a les indústries de la fruita però es nega a assumir els costos socials que aquest negoci genera.

I sí, senyor Rodamilans, un any més es parlarà dels temporers que arriben a Lleida. De fet ja són aquí, dormint als carrers. La nostra ciutat forma part d’aquest engranatge, i no val mirar cap a un altre costat. L’exclusió i els guetos de què parla en el seu article són els que generen les seves polítiques socials de misèria. Els temporers vénen a treballar. Tant costa d’entendre? Generalitat, Diputació, Subdelegació del Govern i també Paeria han d’exigir a les empreses que ells mateixos promocionen una garantia de fruita collida amb justícia social i drets laborals. Han de posar recursos i mitjans per evitar més explotació i vulneració de drets. No fer-ho és ser còmplice del racisme i l’explotació. Si us plau, doti Lleida d’un alberg per a temporers d’una vegada per totes.

Albert Einstein deia que la vida és molt perillosa, no per les persones que fan el mal, sinó per les que s’asseuen a veure què passa. A nosaltres no ens interessa la seva interpretació de la realitat, ens interessa transformar la realitat, que entenem que és allò que un govern suposadament socialista hauria d’intentar. Quan desatén les seves obligacions i, amb les seves decisions, genera més patiment a les persones, queda clar que no està fent bé la seva feina. O no sap llegir la realitat que l’envolta o no entén quina és la seva responsabilitat.

Senyor Rodamilans, sobre temporers explotats, violentats i que dormen als carrers de Lleida pot resseguir l’hemeroteca dels diaris locals. Trenta anys sense crear un alberg per a temporers.

Ja ho deia el físic i poeta Jorge Wagensberg, “quan es perd el sentit crític, la mediocritat s’instal·la”.

Nogay Ndiaye i Gemma Casal. Membres de la Crida per Lleida

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria