orig_437341

La nit, entre modals i models

OPINIÓ | Eva Lega

Fa uns dies la nit lleidatana va rebre un atac a la llibertat, a la diversitat, a la inclusió i a la normalització de la diferència. En aquesta ocasió l’agressió va anar dirigida a l’associació Down Lleida per part del bar Fissure, i amb ells, van ferir tota la ciutat. No només ens va ofendre per haver prohibit l’entrada a un grup d’amics utilitzant mentides repulsives, sinó a més, per haver fallat legalment a entregar-los un full de reclamacions. Tot un poema.

Més enllà d’errors i disculpes, i sobretot del ridícul espantós que ha fet el local mentre aspirava a ser el pub trendy del far west, hi ha un tema encobert que ens posa en alerta. Seguint les primeres declaracions dels responsables del local, “quan ells entren, la gent marxa”, o com bé assenyalava Down Lleida, “la major part dels clients del pub van reaccionar amb indiferència, la qual cosa, cal remarcar, en un cas com aquest és sinònim de complicitat”. Unes actituds socials que potser només són fruit de certa vanitat que apareix en les vetlles, però ens indiquen manca de capacitats, o altrament dit, signes de discapacitats socials.

No es tracta de posar-ho tot i tothom en un mateix sac, ni molt menys, però no passa per alt que la nit permet manifestar quelcom que el dia amaga. Tal com denunciava la bloguera Mercè Cayuela, es donen molts casos d’agressions sexuals a dones en locals de nit. Recordem la permissivitat que hi va haver perquè la Boîte programés un concert del masclista Arce al·ludint que “la gent ho demana, tot i la protesta de més d’un centenar de persones que, per dignitat, en demanava la cancel·lació. Fa dècades que el moviment feminista encapçala campanyes per prevenir les agressions sexistes en l’oci nocturn, però a dia d’avui no tenim un protocol en actiu, malgrat que des la Crida en vam posar un sobre la taula. A més cal fer incís que l’ajuntament atorga segells de qualitat d’oci nocturn a locals que fomenten el masclisme o a altres que practiquen activament la discriminació contra alguns col·lectius.

I sense voler ser alarmants, els indicadors de la població més jove no són gens encoratjadors: el passat 2016, la demarcació de Lleida va obtenir el rècord en denúncies per assetjament escolar per Lgtbifòbia, i cal tenir molt present la tendència creixent de casos de bullying, d’actituds masclistes i agressions sexuals a partir de l’ESO.

Des de la Crida per Lleida-Cup, encarem el repte de la justícia social com a veritable motor de canvi a fi d’aconseguir que l’espai públic sigui un espai absent de discriminació. I aquí rau un dels motius més grans per a que les associacions siguin les prescriptores d’aquest motor de canvi, ja sigui de la mà de Down Lleida, Marea Groga, Colors de Ponent o Dones Lleida entre d’altres. Però també és cert que calen més i millors polítiques per a difondre la cultura de la pau i de defensa dels drets humans. Cultura contra la incultura i educació contra la mala educació, però exigint les mateixes garanties tant de dia com de nit. I la ciutat també pot sumar més espais d’oci nocturns de tarannà més saludable, o almenys, lliures de les lletres masclistes i ofenoses. Potser una bona oportunitat ens la pot brindar l’històric Xalet del Camps Elisis, un espai d’innumerables possibilitats apte per a tots els públics.

Lleida, 25 d’abril de 2017

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria