“Niñatos” i congelats

Crònica del Ple del 27 de juliol de 2018

Avui al Destapa’t anem i venim. Comencem els dos regidors amb un extra doble de cafeïna i xocolata. Després arriba l’Eva amb el Twitter i els ànims ben apunt. I, al final, l’special guest es la nostra palafrugellenca preferida, la Noe, amb un somriure d’orella a orella.

No podem gaudir de res, ni de les companyes ni del cafè. Tot són preses. A darrera hora s’ha convocat una Junta de Portaveus extraordinària prèvia al Ple. Entra un tema i en surt un altre. Entra la proposta de rescindir una nova concessió que no paga el cànon (i ja en van…) i surt la proposta de continuar amb la privatització de l’únic equipament públic al barri de Ciutat Jardí.

Nosaltres ho tenim claríssim. En el tema de Ciutat Jardí han estat les veïnes i veïns, la seva força l’hora d’organitzar-se i mobilitzar-se en defensa de l’espai públic, els qui han aconseguit aquesta retirada. Tot el poder als soviets! Ups, perdó, al poble (volíem dir).

Ben d’hora ja comencem a notar que serà un “Ple nevera”, d’aquells amb l’aire condicionat a tot drap. Un malbaratament d’energia i salut fet a mida de l’alcalde. No sigui que l’home passi calor sota la seva samarreta, camisa, corbata i americana.

Ni els seus companys i companyes de l’equip de govern entenen aquestes temperatures polars. La Montse Mínguez amb el mocador amunt i avall tapant-se les espatlles. I la nostra companya de bancada, Sara Mestres (previsora ella) tapant amb cinta adhesiva la sortida d’aire glaçat que té a la cortina, just darrera seu.

Si sobrevivim a la hipotèrmia, la veritat és que pinta un Ple més curt del que ens havíem pensat.

Arrenquem amb l’aprovació de les bases específiques de les línies subvencionadores de l’àrea de drets civils i cooperació. Poques vegades hem viscut nivells de crispació tant alts com els que ens trobem els diferents Consells Mixt de Cooperació. Ja no queden ponts. El regidor Joan Gómez, que s’anomena responsable de participació ciutadana, s’ha encarregat de dinamitar-los, tots, un darrera l’altre.

Ens abstenim de votar unes bases que segueixen barrejant cooperació amb emergències humanitàries. Que destinen a aquest darrer supòsit la pírrica quantitat de 5.000 €. Menys del que l’Ajuntament aporta a les fundacions dels monestirs de Poblet i Montserrat. Quina tristor. Caldrà començar a construir un projecte de futur més realista per quan tinguem regidors o regidores que siguin capaços de creure per a què i per a qui ha de servir la cooperació.

Seguim amb la proposta d’aprovació d’un crèdit a llarg termini per al Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari (PCiTAL). Més de 5.600.000 €, a 20 anys, quan tots els informes diuen que el PCiTAL estava a punt de convertir-se en una nova EMU.

Dos morts que estan portant l’Ajuntament de Lleida a la ruïna. Dos morts que acumulen un deute del 55,56% sobre els ingressos ordinaris municipals. Aquesta és la diagnosi que ens parla clarament de la gravetat de la situació. Votem no a allargar l’agonia. Som ferms partidaris del dret a morir dignament.

Quan intervé la líder dels Ciutadans, Ángeles Ribes, el rellotge embogeix, i comença a parpellejar com si ens estigués enviant un missatge. Els més de 40 milions de deute que arrossega el PCiTAL fan por a tothom, fins i tot al nostre omnipresent cronòmetre.

Durant la intervenció del PDCAT la Sara Mestres ens mira rient i ens diu: “El Puigdemont us ha copiat el nom” (per allò de la Crida per la República). No pateixis Sara, la Crida per Lleida és inimitable, i té corda per molt de temps.

En els seus parlaments el company Carlos González del Comú de Lleida cada cop s’assembla més al gran Johann Cruyff,: “abro cometas” diu. Com sempre, ens anem apuntant les seves cites. Fora bromes, agraïm l’esforç que fa per parlar català al Ple.

Arriba el torn dels assumptes d’urbanisme.

Només puntualitzar un fet indiscutible: la Paeria demostra, dia rere dia, any rere any, que no té cap control sobre els serveis públics privatitzats ni sobre les seves pròpies concessions. En aquest cas, pel que fa al transport públic i als cànons impagats de les concessions.

Després parlem d’una altra de les nostres obsessions, el carril bici. Alguns grups no saben si votar afirmativament el projecte de reforma del d’Avinguda Catalunya, només per l’existència d’una reparació legal. Nosaltres ens abstenim perquè no tenim clar si hi ha o no diners per tirar-lo endavant. Hem vingut a fer política. I si mai l’equip de govern posés sobre la taula la municipalització d’alguns dels serveis públics avui a mans privades, ja podria haver-hi al darrera un o un milió de reparacions legals, el nostre seria un sí com un castell.

I arriba el torn de les mocions de les entitats.

Comencem amb l’Ateneu Cooperatiu La Baula, que porta al Ple una proposta de ciutat per recordar les víctimes del bombardeig de l’any 1937 a Lleida. Durant la seva intervenció el públic aixeca cartells on es llegeix “Som Baula”, “Antifeixistes sempre” i “Som Niñatos”, aquesta darrera en referència a les darreres declaracions del nostre alcalde, que va titllar la gent de la Baula de “niñatos superbs” quan es va assabentar que duien aquesta moció al Ple de l’Ajuntament.

El nostre sí és immens, evidentment. I li recordem a l’alcalde que aquestes declaracions, a partir d’una moció que només vol sumar, són impròpies del seu càrrec. I que estem segurs mai les hagués adreçat a cap altra entitat de la ciutat, a cap. I que, de fet, l’inhabiliten com a paer en cap pel menyspreu i la ignorància que desprenen.

Estem convençuts que, en un moment com l’actual, on el feixisme està ressorgint arreu d’Europa i dels Països Catalans, totes les iniciatives de recuperació de la memòria històrica, totes aquelles que serveixin per recordar-nos els efectes de qualsevol règim totalitari sobre la gent de pau, totes, són positives i necessàries.

Gràcies companyes i companys de la Baula per portar aquesta iniciativa al ple. Feixisme? Mai més, enlloc, contra ningú.

Ara sí, els nivells de temperatura del Saló de Plens comencen a fer estralls i la hipotèrmia es nota en les intervencions. Així ho denunciem “in situ” i via Twitter, com també fa la nostra companya de bancada, que penja a la xarxa un missatge que diu: “estic a punt d’agafar angines”. I això mentre a fora Lleida pateix un dels dies més calorosos de l’any.

La darrera intervenció de les entitats ve de la mà d’Oxfam Intermón sobre paradisos fiscals en la contractació pública, una de les grans xacres del nostre sistema.

Totalment a favor. L’elusió fiscal de les grans empreses per mitjà dels paradisos fiscals disminueix la recaptació pública, per la qual cosa és més difícil finançar la despesa dels serveis públics bàsics, aquells que afecten més directament a la ciutadania.

Després d’això la regidora trànsfuga d’Units per Avançar (cap al PSC) abandona el Saló de Plens. Motius personals al·lega l’alcalde. Després ens assabentem que deixa la seva cadira perquè ha de començar les vacances. Tenint en compte que encara no hem acabat el Ple, al·lucinem una mica, la veritat. Li vindrà d’una hora? Una mica més de serietat i compromís, si us plau.

S’aprova per unanimitat la nostra moció per restaurar i recuperar l’Hangar de Magraners. Es tracta de que, a través d’aquest equipament altament simbòlic , el barri recuperi la seva memòria històrica a través d’un banc que reculli els records dels veïns i les veïnes vinculats s a aquest espai d’aquest espai (orals i documentals). L’objectiu? Reforçar la seva presència i usos com a element simbòlic i de cohesió del barri de Magraners.

El temps de les mocions s’acaba amb la del Comú de Lleida per aturar el POUM. A favor, aturem-lo, debatem-lo i reformulem-lo.

A acabem el Ple pregant.

Pregant pels temporers que dormen als carrers de Lleida, pels usuaris d’informes de pobresa energètica que són assetjants per filials voltors de la multinacional ENDESA, i pels veïns i veïnes de Sucs, que fa temps reclamen els hi substitueixen les canonades de plom. Sobre això últim, digueu-nos ruquets, però si es tanca una font del poble perquè l’aigua sobrepassa els límits de plom tolerables, i les canonades d’aigua que van a la font també porten l’aigua a les cases, no hauríem de fer quelcom? Doncs això demanem.

Marxem, però no sense oferir-vos un nou extended play: l’1×1 del Ple, aquest cop dedicat a l’Univers Marvel (només per a fans incondicionals i iniciats, avisem).

Thanos, el tità boig [Àngel Ros] Un dels Eterns (o això ens pensàvem) obsessionat per retornar l’equilibri (constitucional) al món. Equidistant per naturalesa, no distingeix entre bons i dolents, i acaba carregant- se a la meitat d’herois de l’univers.

L’home púrpura [Fèlix Larrosa] Capaç d’anular la voluntat de la gent amb la seva veu, pot tenir tot el que vol només dient-ho. Està intentant utilitzar els seus poders amb Thanos, a veure si se’n surt.

Emma Frost [Montse Mínguez] Pot llegir les ments i projectar-hi els seus pensaments. Ha utilitzat el seu poder amb Thanos i no li ha agradat el que ha vist.

Madame Hydra [Sara Mestres] Cap de les forces d’Hydra a la ciutat. A disposició de Thanos per quan les necessiti.

.

La Germandat de Mutants Diabòlics

Magneto [Rafel Peris] Atreu el metall, i més que voldria fer-ho. Tot sigui per la causa.

Allau [Xavier Rodamilans] Destrueix tot el que toca, i provoca grans terratrèmols.

Destí [Montse Parra] Inexplicablement, tot i veure el futur, no arriba mai a l’hora.

Mole [Joan Gómez] Quan es planta fermament ja no hi ha qui el tregui de la seva posició.

Mística [Rosa Maria Salmerón] Pot adoptar qualsevol forma i personalitat. El Professor X fou el seu amic però, quan menys s’ho esperava, el va abandonar i es va passar a la Germandat.

.

Mr. Fantàstic [Toni Postius] Líder d’una família molt poderosa, en lluita contra el poder de Thanos des de fa temps. Tot i que s’estira molt, no pot arribar a tot arreu.

La Dona Invisible [Carme Cullerés] Sempre a l’ombra de Mr. Fantàstic. Ser invisible ja ho te això, no se’t veu gens.

Professor X [Paco Cerdà] Tothom diu que té grans poders mentals però de moment no es mou de la seva cadira. No és el mateix des que Mística el va abandonar.

Kitty Pride [Cristina Simó] Primer et penses que això de travessar parets no és gran cosa, fins que t’acabes dedicant a la política.

Medusa [Marta Gispert] Una extraordinària melena al servei de Mr. Fantàstic (si més no temporalment).

.

Els Guardians de la Galàxia (Constitucional)

Gamora [Ángeles Ribes] Filla adoptiva de Thanos, acabarà revoltant-se i lluitant contra ell.

Rocket [José Luis Osorio] Un os rentador d’aspecte enganyosament dolç i tranquil.

Drax el destructor [Daniel Rubio] Lluitador de fúria irracional quan li parlen amb metàfores que no entén.

Groot [Jose Maria Córdoba] Només sap dir una frase però la repeteix fins a la sacietat.

.

Toni Stark [Carles Vega] Superheroi a temps parcial. La feina cada cop li roba més temps, i li costa de compaginar les dues coses. El seu grup li ha ficat un substitut perquè dugui l’armadura.

Ka-Zar [Josep Maria Baiget] Després d’uns anys a la civilització el que mes desitja és tornar a la Terra Salvatge.

Pícara [Núria Marín] Tot i que ha absorbit els coneixements, les habilitats i la personalitat de Toni Stark, sembla que no li servirà de gaire.

Vespa [Dolors López] i Home formiga [Joan Vilella] Es poden fer molt i molt petits, però si no van amb compte acaben desapareixent.

Llamp Negre [Sergi Talamonte] El rei dels Inhumans, i el més poderós. Quan parla provoca la destrucció.

Daredevil [Carlos González] Defensor de les causes perdudes, se’l coneix com “L’home sense por”. A vegades massa.


PD1: I Logan? Perquè, és clar, tothom vol ser Logan, oi? Ho sento, però no estem a l’alçada. Recordeu que és (quasi) immortal. Potser a les municipals del 2019.

PD2: Extended game amb aquest dos regidors que us escriuen:

Mercuri [Pau Juvillà] El més ràpid. Es mou a tanta velocitat que sembla que pot estar a dos llocs a la mateixa hora. Parla igual que es mou, ràpidament.

Edwin Jarvis [Francesc Gabarrell] Fins i tots els sers més poderosos necessiten algú que netegi i obeeixi ordres. És la seva feina (de moment).

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria