selfie_171124

Les mestres, ni tocar-les

Crònica del ple del dia 24 de novembre de 2017

Entre nervis, croissants de xocolata i cafès, esmorzem ultimant, in extremis, les preguntes que volem plantejar vinculades a un decret d’alcaldia que altre cop dóna via lliure a la privatització i precarització del recurs residencial per a dones en situació de violència masclista. Sortosament, aquest cop disposem de la inestimable ajuda de l’Esther Sancho, que ens centra i ajuda a perfilar la intervenció. No hi són ni la Clara, ni la Gemma, ni la Joana. Ni tant sols el director del diari degà de Lleida (que ens tenia acostumats a la seva salutació matinera). La solitud de la política, diuen.

ultimant-ple

Fem tard. Sense temps d’absorbir el sucre i la cafeïna, directes cap al ple.

Arribem i ens n’adonem que ens hem oblidat de comprar les pastetes que havíem promès a la nostra companya de bancada, la sara Mestres, en el darrer ple extraordinari de pressupostos. “Aquests de la CUP sou una mica “agarradets” ens recrimina amb el seu mig somriure. “Jo sí que us he portat caramelets”. Touché.

Sense escalfament previ, encetem el debat sobre el decret esmentat al començament. Després del fracàs de Dona Samaritana, just el dia en què aquest mateix ple llegirà un manifest unitari pel #25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Just avui, un decret que ignora les més de 1.500 signatures en favor de la gestió pública del servei i que, altre cop, planteja un recurs residencial sota control privat. Un decret que no té en compte ni la qualitat del servei ni la formació del personal que se n’ha de fer càrrec. Un decret que autoritza una privatització via contracte menor (sense possibilitat de presentar-hi al·legacions) i que, inexplicablement, només té una durada de quatre mesos (i després, ja es veurà). Senyors i senyores del PSC, tant costa fer les coses bé en un tema tant i tant sensible? Com diuen les companyes del grup de treball de gènere, es veu que la Paeria deu tenir un pla ocult per eliminar la violència masclista en un temps rècord. O potser és que oculta la seva intenció de tornar a licitar el servei cada quatre mesos. Se subhasta el negoci de la violència.

No ens cansarem de lluitar, també, contra la violència institucional que suposen aquestes polítiques, que neguen drets i recursos a les dones.

Sense temps per respirar, un nou expedient sobre la taula que defineix molt bé el tipus d’ajuntament en què ens trobem. Per segona vegada arriba al ple la proposta de dur a terme un contracte privat per al servei de col·locació i subministrament de personal per a la Regidoria de Cultura.

Denunciarem i lluitarem, tantes vegades com calgui i des d’on calgui, contra aquest model ultraliberal de gestió cultural que, sistemàticament (i com a pràctica habitual) posa la Regidora de Cultura sobre la taula. Un model qüestionat perpètuament arreu de l’Estat pels i les professionals de la gestió i la cultura, i per un gran nombre d’institucions i equipaments culturals. Un model conflictiu, propi d’una ETT, que té en contra la Junta de Personal i el comitè d’Empresa del propi Ajuntament. Un model on la màxima puntuació per adjudicar el contracte és el preu més baix, 60 punts sobre 100, fet que atempta directament contra els salaris i les condicions de treball del personal. No hi ha altre marge de benefici. Un model opac i poc controlat per les administracions titulars dels equipaments. Un model, en definitiva, que no és res més que una contractació encoberta de personal, molts cops tècnic, amb jornades complertes de 40 hores i sous de misèria que marca l’empresa en funció del preu de la licitació.

Lamentablement, aquest cop sí amb la complicitat del PP i Ciudadanos, l’expedient de contractació s’aprova. Quedeu-vos amb la frase del regidor taronja, senyor Rubio: “Puede que los salarios sean bajos, pero tendrán una experiencia laboral en su Curriculum Vitae. Quanta misèria. Quin escàndol l’abandonament i la pèrdua de protagonisme de la Regidoria de Cultura d’aquesta ciutat. Cal recuperar-la, cal retornar l’esperit de lluita i transformació dels vells temps al seu migrat personal. Cal valentia.

Ara que ja ens comença a baixar el sucre li demanem un caramel a la Sara Mestres, que amenaça de no donar-nos-en més perquè “avui no us porteu be”.

Durant el debat sobre el Parc Científic i Tecnològic de Gardeny se li apaga el micròfon al company del Comú de Lleida, Carlos González (grup de Podemos-Comun, que diu la Sara Mestres). “Això li passa per dir mentides”, rebla el regidor del PP, Joan Vilella.

I arriba un moment important. L’aprovació del Pla d’Usos de l’Horta de Lleida.

No és el nostre model, ho hem dit sempre. Però sí és un petit pas per avançar cap a la preservació del sòl agrari i impulsar una agricultura i un comerç de proximitat. Un Pla d’Usos que, a més a més, incorpora les nostres esmenes de caràcter transversal: el foment de l’agricultura ecològica, la perspectiva de gènere en cada mesura, l’ampliació de la catalogació patrimonial, la inclusió de productes de l’Horta als menjadors públics, la creació d’un òrgan regulador de la marca Horta de Lleida, el suport a la reconversió de les petites parcel·les, etc. Per tot plegat votem a favor. Un vot de confiança perquè la Regidoria de l’Horta dugui endavant els acords.

Seguim després d’escoltar com el regidor de Ciudadanos, Jose Maria Córdoba (el mateix que en un altre ple es va referir a les nostres contrades com “la llanura de Lérida”) fa una glosa #MadeInSpain de “las tradiciones y usos del Horta”. L’estil ens recorda allò tant seu de “las danzas y bailes de la región catalana”.

I arribem a les mocions de les entitats.

Molt a favor de la de Lleida Social. A favor de l’aplicació de la Renda Garantida de Ciutadania. És imprescindible per la subsistència de molta gent i cal desplegar-la, implementar-la i informar tothom de la seva existència.

I la de la Baula. Tot el nostre suport a l’escola pública catalana i les seves mestres, contra l’escalada repressiva que estan patint, després de l’1 d’octubre, i amb l’aplicació del 155,. Avui en el punt de mira del govern del PP i dels seus còmplices, Ciudadanos i Sociedad Civil Catalana, entre d’altres. No callarem davant la ignorància d’aquells i aquelles que ataquen unes mestres que, cada dia, amb tota la professionalitat del món, vetllen per educar i transmetre als nostres fills i filles els valors que ens defineixen com a societat, i que molts dels que se’ls volen carregar ni tant sols coneixen: el respecte, la cooperació, la solidaritat, la capacitat crítica, la llibertat d’expressió i la capacitat d’esforç. Davant la vostra demagògia, les vostres mentides i la ignomínia que us defineix, les mestres, ni tocar-les.

mocio-baula

La moció —amb el suport previ de marees, plataformes, sindicats, entitats i associacions diverses— prospera amb els vots a favor de tot el ple, a excepció feta del PP i Ciudadanos. Difícil superar tota la bilis i tot l’odi que el regidor d’aquest darrers, senyor Daniel Rubio, aboca al saló de plens durant la seva intervenció. Per saber qui són i què volen els taronja, perquè tingueu clar quin és el seu objectiu, us recomanem que el mireu.

AVIS IMPORTANT: recomanem que mantingueu el cap fred i, sobretot, no haver ingerit cap aliment prèviament. Esfereïdor. Els rostres dels i les mestres presents a la sala, dels i les periodistes, ho deien tot. Antològica la resposta que, mirant-se’l als ulls, li va etzibar la mestra que havia dut la moció al ple, Mercè Sorribes. Si aquesta gent posa les mans a la nostra escola pública, tingueu-ho clar, no en quedarà ni les cendres.

De sobte un petit bri de llum enmig de tanta foscor. Apareix al ple l’Anna Jordà, la responsable de comunicació del grup municipal d’ERC, amb el seu fill petit. Una imatge molt poètica de l’esperança que dipositem en l’escola pública catalana per al futur dels nostres fills i filles.

Seguim amb més força que mai.

Arriben els entrepans i els torns per dinar. El menjador improvisat esdevé local de trobada on cada grup té entrepans de diferents llocs (curiós) i es comenta la jugada tot visionant l’emissió en directe que fa TV Lleida.

De postres? Un nou caramelet de la mà de la Sara Mestres. Ara no a tots ens ve de gust. “És molt soset, el Gabarrell”, comenta ella.

llibertat-presos-politics-associacionsSilenci a la sala. Toca recordar els presos polítics i demanar-ne la llibertat amb una moció conjunta del PDCat, ERC, el Comú de Lleida i nosaltres. Deia Henry David Thoreau que “sota un govern que empresona algú injustament, el lloc adequat per a un home just també és la presó”. Encara en el moment del ple, 24 de novembre, vuit membres del govern de Catalunya i dos representants d’organitzacions de la societat civil dormen entre reixes. I només pel que pensen, per la seva ideologia, i perquè els ciutadans de Catalunya els vam votar (als primers) i ells han complert el programa electoral amb què s’havien presentat a les eleccions del 27 de setembre de 2015.

Aquesta moció ve acompanyada, com sempre en aquests casos, d’una contra-moció elaborada pel PSC. Un text que ens recorda aquella frase de Malcom X: “Si no aneu amb compte, els mitjans de comunicació us duran a odiar als oprimits i a estimar els opressors”. Només caldria canviar les paraules “mitjans de comunicació” per “PSC” i ja tindríem el sentit de tot plegat. Lamentable, però cert.

Cap de les dues mocions prospera.

La moció conjunta queda esclafada sota el rodet tripartit: PSC, Ciutadans i PP. I la de l’equip de govern socialista decau perquè en aquest cas, els seus socis de govern blaus i taronja, tenen clar allò de “España no se negocia”. L’anècdota? Un lapsus d’un dels nostres regidors que s’equivoca i està a punt de votar-los-hi a favor. El cansament comença a passar factura.

Gifs Animados Turistas 2

Arribats a aquest punt (més de vuit hores de ple) hem de sortir a estirar les cames. Patim una mena de síndrome de la classe turista.

I acabem amb dues mocions. Una en defensa de les obres de Sixena, propietat del Museu de Lleida, a les quals el Ministerio de Cultura vol aplicar el 155 i entregar al govern d’Aragó per la porta del darrere. Indispensable en aquest punt llegir l’article d’Alberto Velasco “A por ellos” (Lleida.com). I una altra de suport a l’Ajuntament de Madrid i a la seva alcaldessa davant la pressió il·legítima del govern del PP, que no ha paït mai haver perdut aquesta alcaldia. Tot el suport, des de l’internacionalisme i la solidaritat dels pobles. Al bell mig de la moció, la banda sonora de Mecano, adaptada pel regidor del PP, Joan Vilella, i dedicada als promotors de la moció, el Comú de Lleida: “Parche aquí i parche allà, maquíllate, maquíllate”.

Final. Més de nou hores de ple. Marxem cap a casa amb l’esperança al cor de veure ben aviat els presos polítics al carrer.

La lluita continua. Gràcies.

Pau Juvillà i Francesc Gabarrell, regidors de la Crida per Lleida-CUP

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria