Manifest del 78è aniversari del bombardeig del Liceu Escolar de Lleida

Un any més ens trobem aquí per recordar el dia nefast en què la cultura i el coneixement van ser derrotats per la infàmia. Un any més recordem que un 2 de novembre la càrrega mortal de l’aviació feixista colpejava durament la ciutat de Lleida, un preludi dels foscos anys que vindrien després. En aquell acte terrorista, el Liceu Escolar, símbol de la renovació pedagògica a Lleida, va ser enfonsat pels criminals que, sense dubtar-ho, van assenyalar-lo com a objectiu. Els vassalls de l’estupidesa van ensorrar un símbol, la llavor del que havia de ser una educació alliberadora per construir un altre futur.

Aquell 2 de novembre de 1937, ales negres van volar sobre la nostra ciutat per atemorir petits i grans, per castigar-los, per fer-los-hi veure que els valors republicans que defensaven no tenien cabuda en el món submís desitjat pels feixistes .

Lleida coneixia l’horror de la guerra i l’horror dels que volien la victòria a qualsevol preu, als qui no importava que els que es trobaven lluny del front també morissin. La ciutat sencera va veure com en aquella data fatídica la seva història canviava radicalment.

Rosa Daniel, Antoni Castell, Pilar Hernández, Josep Jové… són només alguns dels noms d’aquells nens i nenes que, amb menys de 15 anys, van morir aquí sota les bombes de la ignorància.

En aquella guerra no només lluitaven uns contra altres per un territori, sinó que la primera contesa mundial contra el feixisme es jugava a casa nostra, i persones de tot el món van acudir voluntàriament a la crida per defensar la llibertat.

Avui, aquí, nosaltres, ens declarem ara i sempre antifeixistes, no només com a dignes hereus dels qui amb el fusell el combatien, sinó perquè també denunciem i assenyalem els que van permetre la massacre, i no oblidem ni perdonem el que aquí va succeir. Lluny de falsos discursos conciliadors, volem cridar ben fort, un altre cop, que la lluita contra el feixisme en totes les seves formes segueix més viva que mai: a les escoles, als instituts, a les fàbriques, al carrer… tots hi estem implicats i cal no baixar la guàrdia.

En un temps en que tant es parla de memòria històrica, volem denunciar l’amnèsia històrica a la que se’ns vol sotmetre. Les generacions actuals han d’heretar els valors dels qui defensaren la llibertat i la democràcia davant dels que van imposar el totalitarisme. Reclamem que es condemni el feixisme com a responsable de la mort, el sofriment, la destrucció i l’alienació mental de diverses generacions que han vist amagada la veritat. Tenim el deure de transmetre els valors de la solidaritat, la justícia social, la igualtat i la raó als qui han de bastir un nou món.

Per nosaltres, només hi ha uns culpables, els feixistes, que imposaren la pau dels cementiris, les fosses comunes, els camps de concentració, els treballs forçats, l’exili , la mort i la tortura a milers de persones.

Sí hi ha diferència entre víctimes i botxins, entre vencedors i vençuts, i cal passar comptes i esclarir responsabilitats. No acceptem que polítics que diuen defensar els valors republicans corrin a retre pleitesia a la monarquia hereva del franquisme; no acceptem que els que beatifiquen els seus màrtirs no demanin perdó pel seu suport als feixistes, i no acceptem que aquí, a la nostra ciutat, destruïda pel feixisme, intoxicada durant dècades pel “leridanismo”, es mantinguin, de forma vergonyosa, carrers amb els noms d’aquells que només mereixen ser recordats com a col·laboradors del feixisme i la dictadura franquista.

Joan Recasens, Ramon Areny, Casimiro Sangenís, Carmelo Fenech, Miquel Montaña, Lluís Besa, Juan Manel Nadal… ser lleidatans no els exculpa de res. La seva complicitat amb el règim totalitari els situa a l’altre costat dels qui defensem la llibertat. No ens valen arguments conciliadors, ni de mals menors, ni de caretes democràtiques d’última hora. Reclamem de nou la desaparició dels seus noms dels espais públics i que siguin recordats com a còmplices de la barbàrie. L’homenatge ha de ser pels homes i dones que no dubtaren a donar un pas endavant per defensar la humanitat i que han estat tractats injustament per la Història, quan no oblidats o menyspreats.

Nosaltres, avui, prenem el relleu, conscients que la lluita fa lliures les persones, ens comprometem a militar en l’antifeixisme, a lluitar pels valors de la solidaritat i l’ajuda mútua, a bastir un món de persones lliures. Avui, igual que ahir, feixisme mai més! Mori el feixisme, visca la llibertat!

Lleida, 2 de novembre de 2015

Crida per Lleida – CUP

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria