La fi de les ideologies

Crònica del ple de l’estat de la ciutat del dia 22 de juliol de 2016

 

Avui canviem una mica el ritual previ als plens.  Ens trobem en una altra cafeteria i ens fem un selfie (especialment dedicat al company Llibert Reixach) al costat del Borbó que presideix el saló de plens.  Tard o d’hora caldrà treure aquest rei del seu pedestal; desitgem que sigui més aviat que tard.

El ple de la ciutat no decep les nostres expectatives: l’equip de govern (PSC i Ciutadans) lloant  la feina feta a data d’avui, amb zero autocrítica, i l’oposició (amb major o menor grau d’agressivitat i encert) dient que tot ha estat un desastre.  Certament previsible.

selfie-govern

I com els fets tenen més força que les paraules, l’estat de la ciutat (socialista) té el seu reflex en el compte oficial de Twitter de la Paeria, que només difon el discurs de l’alcalde i obvia la resta de grups.  Fem un prec espontani exigint pluralitat i, afortunadament, ens fan cas.

La nostra contribució en aquest sentit ha estat la d’intentar capgirar els estàndards habituals dels discursos sobre l’estat de la ciutat (confiem haver-ho aconseguit).  Hem intentat posar especial èmfasi en el fet que el ple de la Paeria és només una petita part de la ciutat i que, sortosament, fora d’aquest murs, al carrer, hi ha una ciutat que batega i uns moviments socials que creen xarxa, que generen un contrapoder: des de l’Ateneu de la Baula, passant per Colors de Ponent, Marea Blanca, ANC, Papers per Tothom, Marea Groga, Grup de Dones…  Amb el seu esforç i implicació mesurem nosaltres el veritable estat de la ciutat.  I creiem que pinta força bé.

Al bell mig, alguns apunts dels discursos dels altres grups polítics.

El Comú demana un pacte de tota l’oposició per fer fora el PSC.  Avisem, som independentistes i d’esquerres, volem canviar el model, no moure cadires.  En això ens trobarem segur, tot i que som pessimistes pel que fa a poder afegir a la lluita per la transformació social al PP o CiU, i a la lluita per l’emancipació nacional a d’altres grups de la sala, però bé, seguim i seguirem.

Ciudadanos ens torna a recordar que “Las casas culturales son el espejo de la realidad cultural de Lleida”.  Aquest és el concepte, petit i reduccionista, que aquest grup té de la cultura: “Muera la intel·ligència, que va dir aquell.

Posem de manifest que el nostre model de ciutat està molt lluny del d’un PSC que privatitza serveis i espais públics, que mercantilitza la ciutat, que concep la participació com quelcom tancat i restringit, que manté els carrers feixistes des de l’amnèsia autoinflingida, o que té un concepte d’acció social que ratlla la beneficència.

I és el mateix regidor de pobres (com segur que li agradaria anomenar-se) que avui, com a sorpresa, porta als seus companys del PSC unes samarretes per felicitar la feina de l’equip de govern d’un to sèpia un xic tristot.  No tarden a circular per internet fotos del regidor mostrant l’esmentada samarreta però amb altres imatges reivindicatives sobre la feina feta per l’equip socialista.

Arribats a aquest punt, estem glaçats, fruit d’un aire condicionat a tota potència (i també d’una mala col·locació de cadires, per què no dir-ho) . Ho passem malament, però sortosament sempre hi ha qui ens ajuda; aquest cop el company Aitor, càmera de TV Lleida, que ens dóna un cop de mà resguardant-nos del corrent gèlid.  Molt millor, al proper ple, rebequeta.  Refotut canvi climàtic!

Ep, i les propostes de resolució?  Nosaltres en portem tres: una perquè la Paeria treballi per crear un debat sobre el procés constituent cap a la República Catalana de baix cap a dalt, una segona sobre el dret a l’habitatge i la darrera, sobre la necessitat d’obrir un debat polític al voltant dels serveis públics.  Veurem…

baixada-ibi

El debat sobre les propostes és  previsible i un pel desconcertant.  Previsible perquè el PP presenta una proposta sobre ocupacions que resumeix la seva política social: policia i garrot als que no tenen res per rescatar Bankia.  Previsible perquè CiU presenta unes mesures fiscals encaminades a beneficiar qui més té: 20% de rebaixes per a empreses en l’adquisició de vehicles independentment de la seva facturació i si són cooperatives, etc; baixada lineal de l’IBI un 5% i que la gent que no pot pagar els impostos municipals faci treballs en benefici de la comunitat (només s’han deixat de posar que ho facin amb una granota rosa).  Previsible perquè el PSC insta les altres administracions a fer milers de coses sense assolir cap compromís propi.

Imprevisible quan el Comú vota a favor de les propostes fiscals de CiU i de compensació d’impagats amb tasques comunitàries, i s’absté a l’IBI o vota a favor d’una moció del PSC que demana “Afavorir més presència de patronatge privat per finançar la recerca (a la sanitat pública) amb col·laboració amb escoles de negoci (…) i companyies de capital risc”.  Estrany, tenint en compte que, en el seu moment, van votar una moció contra el consorci que precisament representava això, la introducció del capital privat i trossejament de l’ICS.  Què ens hem perdut?

No-privatitzacio-sanitat

Acabem amb un argument que ja és gairebé un  mantra: “Mai, mai, mai estarem per una rebaixa d’un impost com l’IBI que grava patrimoni i, per tant, indirectament, renda”.  Anunciem que proposarem un increment de l’IBI a les franges altes per poder reduir els qui menys tenen; que pagui més qui més té!

Just a l’hora de dinar sortim com coets de la Paeria, els uns cap a la muntanya i els altres a dinars d’empresa (al juliol, sí!).

Circ de Gavarnia

Circ de Gavarnia

Pau Juvillà i Francesc Gabarrell, regidors de la Crida per Lleida-CUP

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria