La crida no n’espera res del nou alcalde/sa del PSC

Arran de la noticia de la dimissió del Paer en Cap per ocupar un càrrec d’ambaixador a Andorra, la formació vol fer públic un breu posicionament a l’espera de les explicacions de l’equip de govern.

 

La Crida ha combatut aquests anys el model polític del PSC i els seus socis de govern encapçalats per Àngel Ros, basat en les privatitzacions dels serveis i de l’espai públics i una política social de beneficència i assistencialisme traslladant sobre el tercer sector la responsabilitat en l’assistència a les persones vulnerables i la cooperació internacional.

 

Un model de cultura participativa amb una regidoria  impermeable a les aportacions del teixit social i amb al·lèrgia a les consultes ciutadanes, i una política de gènere d’aparador sense un  servei d’acollida d’urgència a dones en situació de violència de gènere ni polítiques públiques feministes reals. Un model on les polítiques de drets civils segreguen enlloc de lluitar contra el racisme i l’exclusió. Un model que ha girat l’esquena a la memòria històrica mantenint noms de feixistes encara als carrers.

 

El “model Ros” ha estat el model de la Llotja, Magical, Museu del Clima i Parc de les Arts, el dels temporers dormint al carrer des de fa anys, el de més de 1000 famílies en espera d’un pis social, la Lleida que ha augmentat i cronificat la pobresa,  un model que ha girat l’esquena a milers de persones que van anar a votar el 1-O i van ser agredides mentre el seu alcalde parlava de violència proporcionada, un model que ha negat sistemàticament el dret d’autodeterminació i ha fet ulls cecs davant l’existència de presos al carrer, un model que ha imposat, de la mà dels seus socis de Ciudadanos, el bilingüisme a Lleida atiant un conflicte lingüísticinexistent.

 

Àngel Ros abandona la seva responsabilitat davant el pànic a les urnes, deixa la ciutat amb un enorme deute econòmic, els serveis socials desballestats, ferides obertes en el teixit social, i aconsegueix la plaça d’ambaixador sense cap coneixement i experiència diplomàtica com a gratificació pels serveis prestats a les elits i al govern espanyol. Ara ocuparà el càrrec un alcalde que no ha triat la ciutadania i La Crida es pregunta ara quin es el preu que pagarem les lleidatanes i lleidatans per reeditar el pacte del 155 a la Paeria de Lleida, que pot continuar amb més persecució de la llibertat d’expressió en l’espai públic.

 

Atès que el posicionament dels regidors i regidores del PSC en tots els àmbits descrits anteriorment ha estat sempre monolític a l’entorn de la figura de Ros, la Crida no espera cap canvi significatiu en el model de ciutat.

 

Tornem a estendre la mà als partits d’esquerres de la Paeria per configurar un pacte post electoral com s’ha fet a Sabadell o Badalona per construir un model de ciutat que aposti per la justícia social compromesa amb la República Catalana.

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria