La Crida – CUP proposa actes de reconeixement de la «vaga de la Canadenca» en el seu centenari

La Crida per Lleida– CUP presenta al Ple sobre l’estat de la Ciutat una proposta de resolució per al reconeixement dels “100 anys de la vaga de la Canadenca”.

Una vaga que es va de declarar a Camarasa el 19 de desembre de 1918. Es va estendre a les comarques de Lleida i en poc temps a Terrassa, Vilafranca, Igualada i altres localitats catalanes, fins al punt que Barcelona es va quedar sense llum per les fàbriques i tramvies. Els dies 15 i 16 de març de 1919, en presència de l’emissari del govern, José Morote, es van reunir els representants de “La Canadenca” i del Comitè de Vaga. El dia 17 s’arribà a un acord que va establir, entre d’altres, la jornada de 8 hores, una reclamació històrica del moviment obrer.

La Crida-CUP proposa que al mes de desembre de 2018, l’Ajuntament dugui a terme un acte de reconeixement de la vaga de la canadenca que va assolir, gràcies al moviment obrer, la jornada de 8 hores. Que durant l’any 2019 es dugui a terme una campanya de difusió i divulgació d’aquest esdeveniment històric en escoles i d’altres centres treballant conjuntament amb la UdL i els moviments sindicals que es clourà, el març del 2018, en un acte públic. I en darrer lloc, que La Paeria habiliti un espai de la ciutat per reconèixer la vaga de la canadenca i el seu significat d’avanç social.

Corrien temps convulsos a principis del segle XX quan en plena modernització del país, van construir-se preses, pantans i centrals hidroelèctriques que havien de portar la preuada electricitat a totes les viles i ciutats catalanes. L’electricitat era imprescindible per les fàbriques de les rodalies de Barcelona, però aquesta no es generava a la capital catalana, sinó en les allunyades valls pirinenques o algunes zones del Pre-Pirineu, com és el cas de la central de Camarasa.

El desembre de 1918, els obrers de la presa de Camarasa que pertanyen a l’empresa canadenca de Barcelona Traction Light & Power, (coneguda popularment com “La Canadenca”), van declarar-se en vaga per la pressió a la que els sotmetia la Guàrdia Civil, ja que sovint els acusava de revolucionaris i els detenia per les seves demandes de millora de les condicions laborals. Això podia implicar la presó o perdre la feina.

La vaga es va estendre a Catalunya, i el 9 de març el capità general de Catalunya, Milans del Bosch, publicava un ban ordenant la militarització dels empleats de les empreses d’aigua, gas i electricitat majors de 21 anys i menors de 31 (sota pena de 4 anys de presó als que no es presentessin als llocs de reclutament). La mesura no tingué efecte, ja que els vaguistes que es presentaven a la feina es negaven a treballar i eren empresonats al Castell de Montjuïc (fins a 3000 obrers foren empresonats). La CNT respongué amb la vaga general a Catalunya.

En tot el conflicte hi va tenir un paper clau el lleidatà Salvador Seguí, conegut com el “noi del sucre”. Afiliat al sindicat anarquista CNT, fou una de les persones que va mediar en el conflicte obrer de Camarasa i va arribar a ser Secretari General de la CNT. Salvador Seguí, un dels líders del moviment obrer més important de Catalunya, va ser assassinat a Barcelona l’any 1923. Cal no oblidar que molts dels drets dels que avui gaudim han costat sang, suor i llàgrimes, i fins i tot la vida de moltes persones. I no en llocs llunyans, sinó en llocs a tocar de casa, com és el cas de Camarasa.

Crida per Lleida- Cup

Lleida, 19 de juny de 2018

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria