La Crida-CUP entrega la placa del carrer alcalde Sangenís a l’arxiu de la Paeria

La Crida-CUP ha fet entrega avui de la placa de l’alcalde franquista Sangenís a l’arxiu municipal de la Paeria. La placa va ser extreta per la formació el dia 15 de novembre, després que Félix Larrosa anunciés que retirava quatre dels 9 noms fraquistes del nomenclàtor de carrers. La formació considera que l’espai que li pertoca a la placa és no el carrer, sinó de moment l’arxiu municipal, a l’espera que algún dia Lleida tingui el seu Museu de la Ciutat.

Amb aquesta acció, la formació denuncia que no s’ha acomplert amb la Llei de Memòria Històrica aprovada al Parlament l’any passat. Casimiro Sangenís, alcalde de Lleida de 1967 a 1974, no és un personatge políticament innòcu tal com es pretén fer veure des de vàries formacions polítiques, ja que està demostrat que va governar d’acord amb els principis i amb fidelitat al règim franquista, i la seva adhesió i implicació amb el «movimiento» (Falange i las JONS) és inequívoca.

La Crida-CUP considera que el nomenclàtor de carrers a persones ha de ser en honor a qui ha aportat progrés i coneixement des de totes les vessants. Sangenís és un personatge del que s’intenta blanquejar-ne el passat, tasca difícil ja que fins i tot ell mateix, i ja a l‘any 1992, encara afirmava ser franquista i que Franco li havia donat anys pau. Uns anys de pau en un govern municipal no sorgit de les urnes, sinó en base a bombardejos, massacre, morts, exili i presó dels i les ciutadanes de Lleida. Els moviments socials de Lleida iniciaven una campanya l’any 2002, amb CGT al capdavant, en resposta a la decisió d’Antoni Siurana de posar el nom de Sangenís a un carrer de la nova Pardinyes. Es van recollir 1500 signatures demanant-ne la retirada, però la demanda popular va ser desestimada.

D’acord amb l’informe històric complementari de 2016 elaborat per David Sancho i presentat per la Crida-CUP i altres recerques, l’alcaldia de Sangenís coincideix amb un període de carta blanca per a la ultra dreta lleidatana, gran activitat dels moviments d’oposició al règim, així com la repressió que queia sobre ells. El 1968 centenars de veïns del Secà de Sant Pere i Magraners s’adeçaren per escrit a l’alcalde després que aquest hagués invertit 15 milions de pessetes per a la remodelació de Rambla Aragó, quan als seus barris no hi havia ni aigua corrent. Anàven a buscar aigua al canal i els carrers eren insalubres mancats de claveguerams. La Mariola vivia una situació similar, on també hi havia manca d’escolarització d’infants del barri. El 1969, Antonio Chacón, Agustín Álvarez i Catalina Maestre, que lluitaven per la democràcia i llibertat a Lleida, van ser detinguts i jutjats per un Tribunal Militar en consell de guerra. El mateix 1969, i coincidint amb l’aniversari del «alzamiento», s’alçà el «monumento a los caídos por gracia de Dios y por España» de Rambla Aragó, que serà demolit el 2008 fruit de les lluites socials. L’alcaldia de Sangenís és la que va fer enderrocar el Canyeret, desplaçant 3400 habitants en barracons de condicions de vida deplorables, una acció que també va suposar la destrucció dels únics vestigis de patrimoni andalusí que quedaven a la ciutat. I el 8 d’abril de 1973, coincidint amb l’aniversari de «la liberación» a Lleida, va convocar un acte d’exaltació patriòtica.

Sangenís va lluitar al bàndol franquista, i a partir del seu triomf i al llarg de la seva vida, va rebre nombroses condecoracions com «la Medalla de la Campaña», «Cruz Roja del Mérito Militar», «Cruz de Guerra», «Cruz de Caballero del Orden de Cisneros» i de «la encomienda del Mérito Civil».Casimiro Sangenís acabaria la seva carrera política com a President de la Diputació de 1974 a 1979, essent també designat procurador de municipis lleidatans a les Corts de Madrid.

Crida per Lleida-CUP

28 de novembre de 2018


 

Vídeo entrega a l’arxiu municipal:

http://cridaperlleida.cat/wp-content/uploads/2018/11/FILE-2018-11-28-130036.mov

Vídeo retirada placa del 15 de novembre:

2018-11-15 14.21.55

 

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria