La carpeta de la CUP

Crònica del Ple del dia 27 de desembre de 2017

Mala sort avui per la Joana. Un dels dos regidors interromp sense proposar-s’ho el seu dia de festa. El seu moment gairebé sagrat de llegir tranquil·lament el diari mentre assaboreix el primer tè del dia. Sap greu companya, no ho sembla però avui toca el darrer Ple de l’any, i ja saps que el Destapat és el nostre lloc preferit per fer el ritual previ del cafè. Poc a poc apareixen l’altre regidor, la Clara i, com no podia ser d’una altra manera, el director del diari degà de Ponent (ara reconvertit en spin doctor de capçalera). La tranquil·litat s’ha acabat. I malgrat tot, val a dir que la nostra comandanta (una d’elles) ho entoma amb el seu millor somriure i una conversa molt interessant (i apassionant) sobre el moment polític que ens està tocant viure.

Corrent com sempre minuts abans de l’espectacle, arribem al despatx per imprimir les defenses de les mocions. Allà ja hi ha la Gemma, que ha activat la maquinaria de funcionament de la bat cova.

selfie_171227

Entrem al Saló de Plens amb el cor encongit i la ràbia al cos en assabentar-nos de la notícia de la detenció dels companys de la CUP Reus Marta Llorens i Oriol Ciurana per incitació a l’odi. Aquest Ple els hi dediquem. Sempre al seu costat. Tot l’escalf i la força possibles en aquests moments, en aquest temps tant bèsties.

Som-hi!

Encara no hem començat a desplegar els papers que la regidora del PP, Dolors López, abandona sobtadament la sala per un assumpte familiar urgent. Esperem que no sigui res.

Cal subratllar, però, que en aquesta situació l’equip de govern i els seus socis es troben en situació d’empat tècnic (13 +13) amb els grups de l’oposició, Interessant destacar-ho, sobretot quan damunt de la taula hi ha temes importants per votar.

El Wasap comença a bullir abans d’hora, però. Tot plegat queda en una falsa alarma. La il·lusió de tombar una part d’aquest model de ciutat en què ens trobem, de contrarestar aquesta majoria de facto dels PSC amb Ciutadans i el PP que da en un no res. Just abans de les votacions realment importants la senyora López es reincorpora al seu banc. Salvats per la campana.

No sabem si com a conseqüència dels nervis que aquesta fuga temporal ha produït en la tinent d’alcalde (amb el permís de la ciutadana Àngeles Ribes) Montse Mínguez, però avui ens “mossega” més d’allò que és habitual, un cop rere un altre.

Carrega contra la nostra oposició frontal a la privatització de l’espai públic quan aquest Ajuntament va entregar els terrenys del Camp d’Esports a una empresa privada per a ús i gaudi d’uns pocs. Ens ataca per oposar-nos a l’augment de les tarifes del taxi sense l’aval previ de la Comissió de Preus de la Generalitat (com s’ha fet sempre). Ens salta a la jugular per qüestionar (com sempre) l’existència dins un forat d’endeutament permanent de l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU). Ens acusa reiteradament de recórrer sempre als mateixos discursos que, segons ella, guardem dins una carpeta de la CUP per treure’ls quan toca. Ens assenyala, de fet, per tenir ideologia i ser coherents.

No es tracta de carpetes amb el nom de la CUP, senyora Mínguez. Se’n diu discurs ideològic, se’n diu tossuderia davant el model neoliberal que ens ha dut a la ruïna econòmica i social. Ha de ser terrible tenir-ne (d’ideologia, volem dir) per aquests socialistes que van de la mà dels democristians més integristes i homòfobs, i d’alguns membres de Sociedad Civil Catalana. En fi, que no ens podem estar de recordar-li que no cal tant de postureig, que la campanya electoral s’ha acabat i que no té més remei que seguir a l’Ajuntament, amb la gent de la Crida per Lleida-CUP a l’altre costat, li agradi o no.

Seguim.

Al bell mig d’una de les intervencions del PP li cau la tassa de cafè (no sabem si plena) al regidor d’ERC Carles Vega. De manera espontània, i des d’aquesta sinceritat que el caracteritza, el regidor popular Joan Vilella l’interpel·la dient-li que si s’ha tacat, la seva dona el renyarà quan arribi a casa. Fa tota la pinta que a casa del senyor Vilella, com a la del seu cap Xavier Garcia Albiol, les tasques de la llar no es reparteixen gaire equitativament.

Una remor de desaprovació s’estén per diferents seients del ple.

Com hem avançat anteriorment, l’equip de govern amb els seus socis de Ciutadans i PP tornen a pidolar calers per aquest pou sense fons que anomenem EMU. Com tantes i tantes vegades, els hi tornem a dir que no, que de cap manera. Que no està demostrat que gestionar el patrimoni en solars i cases de l’Ajuntament a traves d’aquesta empresa hagi estat beneficiós per la ciutat. Tot el contrari diríem. És un immens pou sense fons que s’escapa a qualsevol mètode de control i fiscalització.

paginas-web-raras-nails

Res a fer. El suport de l’equip taronja (aquells que havien de ser garants dels recursos públics i de la bona gestió) amb el seguidisme de l’equip blau, segueix permetent allargar artificialment la vida, amb els diners de totes i tots els lleidatans, d’un ens que molts especialistes qualifiquen de clínicament mort.

No ens pregunteu perquè, però malgrat el típic fart de canalons del dia de sant Esteve ens comença a apretar la gana. Avui un dels nostres regidors porta dàtils amb nous que va cagar el tió. Un tresor energètic que intercanviem per caramels amb la nostra “compañera de bancada”, Sara Mestres. És un bon bescanvi, i la Sara ens ho agraeix via Twitter:

I altre cop es torna a presentar el plec per a contractar el servei de jardinera a Lleida, després que una sentència judicial en tombés una part. El nou redactat, però, segueix mantenint la precarietat laboral del primer i, de fet, en disminueix les exigències en sostenibilitat ambiental. Malauradament tornem a perdre una bona oportunitat. El nostre no és evident.

Abans de finalitzar el ple fem un prec demanant que l’Ajuntament de Lleida mostri la seva solidaritat amb el company i companya de la CUP Reus detinguts durant el matí. La resposta de l’alcalde, malgrat ser tant i tant previsible, no deixa de ser dolorosa. Li sap molt greu per la gent de la CUP de Reus (ens diu condescendent) però ell sempre respectarà la Llei i els jutges. La Llei del 155 que permet aquestes barbaritats, senyor alcalde: la Llei del 155 és la única que respecta.

CUPReus

El Ple s’acaba amb les paraules del Paer en Cap desitjant un feliç any 2018 per a tothom, i demanant diàleg per al conjunt del país. Cap record per a totes aquelles persones agredides per la policia el dia 1 d’octubre. Cap desig de llibertat per als presos polítics que encara són a les presons espanyoles. No hi ha res a fer. Ni oblit ni perdó quan arribin les eleccions del 2019 companyes, ni oblit ni perdó.

Acabem justet a l’hora de dinar. I avui ho celebrem altre cop al Destapat amb la nostra comandanta Mireia Boya (semper fidelis), les companyes Mariona Lladonosa, Clara Barbal i Joana Soto (ves per on) i el mestre de la llei per als indepes Carles López. Són tant grans totes, tant i tant encoratjadors els seus somriures, tant vital la força que ens transmeten que no ens hi mouríem. No hi ha millor manera d’acabar la jornada.

dinar-postple_171227

Gràcies a tots i totes. Els millors desitjos per aquest 2018. Us estimem.

Pau Juvillà i Francesc Gabarrell, regidors de la Crida per Lleida-CUP

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria