L’1 de maig una crida per la transformació a favor de les treballadores i els treballadors

A finals de 2014 s’anunciava un ERO de l‘empresa Ros Roca-Indox de Tàrrega que es convertia en un tancament definitiu a principis de 2015. Un fet que ha deixat al carrer més de 180 treballadores i treballadors de l’empresa i ha generat un fort impacte en la capital de l’Urgell, i un tancament que se suma al de diverses empreses en els darrers anys, també a la nostra ciutat. La resposta de les administracions en aquests casos, tant a nivell local com de la Generalitat, ha estat la negociació amb l’empresa per reiniciar l’activitat mantenint el mateix model i la mateixa relació entre els treballadors i la direcció. Una aposta errònia per reflotar l’activitat econòmica sense intentar donar un tomb al que ha passat, tot desaprofitant l’ocasió per establir un nou model d’empresa, més just i cooperatiu.

És cert que el sistema econòmic capitalista actual deixa poc espai a d’altres maneres de treballar i concebre les relacions en el món del treball, quan el que cal és un canvi d’arrel però, malgrat tot, des de la Crida per Lleida pensem que l’Ajuntament pot sortir de l’immobilisme i passar a ser part de la solució: vetllant junt la resta d’institucions i agents socials per la transformació social, radical i positiva de la nostra política econòmica, recuperant-ne el control democràtic i refent el model de relació comunitària per basar-lo en l’ètica i la justícia social.

Cal començar a posar sobre la taula noves propostes de transformació. A nivell macro, amb la co-gestió de les empreses (amb participació dels treballadors i treballadores als comitès de direcció i d’administració), la reducció de jornada a 35 hores, el desenvolupament i universalització dels serveis públics o el gravamen dels beneficis patrimonials i especulatius; per posar exemples concrets d’alternatives possibles i reals. I a nivell municipal cal posar els fonaments per aquest canvi, amb una estratègia industrial col·lectiva, amb capacitat de generar un teixit local dinàmic basat en les potencialitats pròpies del territori, vinculat a la creació d’ocupació de qualitat i no subordinat a l’estratègia del capital transnacional susceptible de deslocalització.

I això es pot fer, entre d’altres, amb una Paeria que doni exemple: condicionant els ajuts i les cessions de sòl al compromís de continuïtat en l’activitat; donant suport als projectes de co-gestió com alternativa al tancament; posant fi a la temporalitat dins la contractació que efectua el mateix ens local i les empreses concessionàries; respectant els drets laborals i sindicals; activant mecanismes de discriminació positiva envers les dones treballadores; ampliant l’acció social; eliminant les gerències de l’organigrama municipal que dupliquen estructures i despeses; municipalitzant els serveis públics per dotar-los de qualitat i condicions dignes de treball, i en cas d’haver de contractar empreses externes, fomentant que tinguin formes cooperatives i estiguin arrelades al territori; i reobrint la xarxa de mercats municipals amb un consum de proximitat que reactivi la producció agroalimentària del territori i per al territori, en lloc de cedir el pas a hipermercats i multinacionals que no tenen en compte la ciutat.

Aquesta nova estratègia en favor dels interessos col·lectius de la majoria ha d’estar inserida en un canvi en majúscules, on siguin les institucions democràtiques les que decideixin per comptes del capital financer i econòmic organitzat en estructures on no hi tenim ni veu ni vot. Només així posarem fre a una creixent desigualtat, a nivell global causant de la misèria i les onades migratòries que deixen darrera seu morts i patiment evitables i, a nivell local, causant d’una disminució notable del nivell de vida de treballadors i treballadores i de les persones que en depenen, que veuen perdre els seus llocs de treball o els seus habitatges mentre uns pocs segueixen acumulant beneficis. També en matèria de pobresa i exclusió es pot incidir localment i fer-ho de forma inclusiva per tots els lleidatans i lleidatanes amb independència de la seva edat, gènere o procedència.

Estem convençudes que des de l’Ajuntament també hi ha molta feina a fer per democratitzar l’economia, i el nostre compromís amb les treballadores i treballadors és col·locar-ho a l’agenda de prioritats de la Paeria. Aquest 1 de maig s’ha d’ocupar el carrer pels drets laborals i després omplirem de carrer les urnes!

Pau Juvillà, Nati González, Jose Antonio Clemente i Anna Ariño

Membres de Crida per Lleida

També podeu consultar l’article a:

O descarregar-vos-el en pdf del punxant la imatge:

pdf

Si no disposeu de cap programa per llegir aquest tipus de fitxers podeu instaŀlar-ne algun dels molts que hi ha clicant a la imatge següent:

pdfreaders-logo

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria