És una taxa, i ho saps!

Som tossuts. Començo com acabaré: volem que la gestió de l’aigua torni a mans públiques, per tal de garantir-ne la universalitat i el control democràtic. I també pacients. La primera petita passa la vam fer l’octubre del 2015, quan des de la Crida vam presentar a la Comissió Informativa per les Polítiques de Gestió dels Recursos, la Seguretat Pública i l’Organització Municipal una proposta d’elaboració d’una ordenança fiscal pel pagament del servei de l’aigua, per tal que aquest es reguli mitjançant un sistema de taxes i no pas de tarifes.

I és que la diferència entre aquests dos conceptes és significativa. Quatre punts per explicar-ho ràpid.

Per començar: dins la taxa només s’hi pot incloure el cost del servei. D’aquesta manera, s’evitaria que en el rebut s’hi afegissin altres conceptes, que es podrien explicar per l’interès de les empreses monopolístiques que gestionen els serveis públics com l’aigua, per augmentar el seu marge de beneficis.

Una més: regular el pagament de l’aigua a través d’una taxa blinda la llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. D’aquesta manera, és l’Ajuntament qui cobra, no l’empresa que té la concessió del servei privatitzat i en cas d’impagaments, és el consistori qui ha de decidir com es procedeix. Per contra, amb l’actual sistema tarifari qui gestiona el cobrament és la concessionària i és aquesta qui pren la decisió en els casos de talls de subministrament.

Per últim, el sistema de regulació que proposem garanteix més transparència i participació, atès que una ordenança fiscal de la taxa s’exposa al públic abans de ser aprovada i tothom hi pot fer al·legacions. En canvi, no es preveu cap tipus de participació pública quan s’aproven les actuals tarifes.

Tal i com es va acordar el passat 16 de febrer, aquesta proposta, acompanyada dels corresponents informes, es debatrà en la propera reunió de la comissió la setmana del 22 de març on nosaltres, tossuts, treballarem per fer el primer pas.

Volem fer de la taxa una eina més perquè aquest servei es remunicipalitzi, com ja han fet municipis com París o, d’altres de més propers com Arenys de Munt, Alfés i als quals s’hi afegirà Ripollet, si les companyes i companys del COP se’n surten. Ho diem clar, no ens n’amaguem, volem que la gestió de l’aigua torni a mans públiques, per tal de garantir-ne la universalitat i el control democràtic.

Ah, sí; n’hi havia una quarta. L’actual sistema de tarifes ha estat expressament rebutjat per sentències del Tribunal Suprem, en afirmar que és obligatori aprovar una ordenança fiscal reguladora de la taxa dels serveis públics quan es donen les circumstàncies com les de Lleida, en què tothom està obligat a pagar i el servei només el presta la concessionària municipal. Paer, és una taxa, i ho saps.

Pau Juvillà, regidor de la Crida per Lleida-CUP

Lleida, 10 de març de 2016

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria