Els noms dels carrers, l’alcalde i el frenopàtic

Crònica del ple del dia 29 de juny de 2018

Amb la Gemma de vacances, la trobada al Destapa’t la fem amb el somriure immens de l’Eva. La seva energia i alegria, sumada a les corresponents dosis de cafeïna i sucre, ens donen l’embranzida per pujar de dos en dos les escales cap al Saló de Plens.

Només entrar ens trobem al company d’ERC, Josep Maria Baiget. Porta una carpeta on, a la tapa, hi té escrites i ratllades les dates de tots els plens que ha anat fent. Dies, mesos i anys guixats com si es tractés d’un presidiari que compta els dies que li queden per acabar la condemna. Nosaltres no som presoners, però tenim clar que no repetirem. Comencem el nostre final countdown, el nostre compte enrere fins al maig de 2019. Prometem seguir donant guerra.

Sense temps d’escalfar motors , els pressupostos de l’Empresa Municipal d’Urbanisme. Repetim el discurs de sempre. A la Crida només entenem l’EMU com una eina que garanteixi un ens públic on poder absorbir els diferents serveis públics privatitzats. De ben segur que el contenciós que hem presentat contra la pròrroga que blinda per sis anys més la privatització del servei de recollida de brossa ens obrirà la porta perquè, un cop es reverteixi aquest acord de ple, puguem recuperar el control públic de la gestió d’aquest servei. I per fer-ho, ens cal l’EMU.

En el mig temps entre acabar la Junta de l’EMU i començar el ple ordinari, la nostra companya de bancada, la Sara Mestres, s’aixeca i marxa: “He de fer una trucada a la urbana” diu. El paquet de Winston i l’encenedor que du a la mà diuen el contrari.

Entrem a sac als expedients del ple.

No a la pròrroga del conveni a la Fundació Champagnat per a la cessió d’ús del local del Calidoscopi, a la Mariola. Quan s’acaben els convenis és un bon moment per començar a retallar els vincles amb les fundacions religioses que gestionen els espais formatius i d’acollida públics. I més, si tenim en compte que les pròrrogues, que sempre s’han de fer en interès de l’administració pública, i no de l’empresa privada, no estan justificades. Ho portem a l’ADN.

Ens abstenim a l’inici dels treballs d’estudi i diagnòstic dels projectes “Pla Integral Mariola” i “Josefines”. Tots dos lligats al nomenament de dues professionals de la casa per encapçalar-los, cosa que ens sembla molt bé. Però també, partint d’una important manca de recursos humans i econòmics, el primer, i una greu confusió d’objectius i funcions, el segon. Estarem molt atents al seu desenvolupament.

En l’expedient del Projecte Josefines salta la sorpresa. La regidora del PP, Dolors López, afirma sense enrojolir que “el nostre partit sempre ha reclamat un alberg municipal públic a Lleida”. Pareu màquines! Primera notícia. Els hi recordarem on calgui i quan calgui.

No a l’aprovació de les Bases del Premi Lleida Visual Art. L’any passat ens vam abstenir però ja els ho vam advertir: era la darrera vegada. Ho hem dit per activa i per passiva, prou bolets en la política cultural d’aquesta ciutat, senyora Parra, prou bolets. Cal (i ja no sabem quant de temps fa que ho demanem) un Pla integral d’actuació en polítiques culturals que doni sentit i contingut a aquestes iniciatives. Si no, resultats zero.

Per respondre a la nostra intervenció en aquest expedient, l’alcalde dóna la paraula al regidor Xavier Rodamilans enlloc de a la regidoria de Cultura, Montse Parra. Un petit lapsus (que esmena immediatament) però molt significatiu.

De repent, arriba la infanteria lleugera: la companya Txell, que s’asseu a la bancada del públic i, fins i tot, accedirà a les bambolines del Saló de Plens per fer-nos una foto. Els seus comentaris via WhatsApp seran estimulants.

Continuem.

No a l’aprovació dels plecs de clàusules per a la contractació del servei integral de tecnologies de la informació i les comunicacions. Un immens contracte de 7.500.000 € on el programari lliure i de codi obert puntua només 2 punts sobre 40, i ni tant sols és un requisit, sinó només un mèrit. Ridícul. Un mega paquet de serveis que fa cas omís de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic i no es presenta dividit per lots, quan la llei diu que ha de ser la regla general. Al·lucinant veure al PSC i al PP votant-hi a favor i, conseqüentment, saltant-se la llei i carregant-se el que diu l’ordenament jurídic espanyol.

Aquesta bestiesa de paquet únic, inassolible per cap empresa local, no tira endavant. Ni els socis taronja el voten a favor. La rebequeria de la regidora socialista, Montse Mínguez, és antològica. No està acostumada a perdrem, ho sabem.

Alarma de baixada de sucre. Sara? Un cop de mà, si et plau. Aquest cop seran uns Halls cítrics. Perfecte, gràcies, tot val.

Ens abstenim a l’Ordenança de Paisatge Urbà. Entenem que suposa un petit pas endavant però creiem que és queda a mig camí. No incorpora elements de defensa efectiva de l’espai públic i permet la invasió de terrasses a l’espai de places i carrers de la ciutat, sense limitar-les com voldríem.

Sí a la nova ordenança municipal sobre els abocaments d’aigües residuals al sistema públic de sanejament de Lleida. Suposa un avanç significatiu en el control sobre els abocaments d’aigües potencialment contaminades a la xarxa de clavegueram. El 10 d’octubre del 2016 vam fer un prec a la Comissió de polítiques de gestió i promoció de la ciutat i la sostenibilitat on demanàvem que, abans de finalitzar el 2017, es dugués a terme la revisió de l’esmentada ordenança. Avui s’ha dut al ple per la seva aprovació; benvinguda sigui. En el tràmit de la seva confecció vam presentar propostes dirigides a establir mecanismes de vigilància i control més estrictes sobre els abocaments per a millorar el rendiment de l’EDAR i les aigües abocades. Totes les propostes s’han incorporat, la majoria textualment. Gràcies a les tècniques i els tècnics de la Regidoria. Heu fet una bona feina.

En la seva defensa, el regidor d’ERC, Josep Maria Baiget, parla de “fauna alada protegida”. Entenem que en l’argot d’agent rural vol dir “mixons”. Li haurem de preguntar.

Quan es vota, la meitat de la bancada socialista està buida. Abans del ridícul entren en tromba Montse Parra, Rafel Perís i Sara Mestres amb el braç alçat. És un sí apressat que els salva de la bronca del cap de files.

I arriben les mocions de les entitats.

Obre el foc el CDR de Cap-Pont, amb una proposta per a posar el nom “Plaça 1 d’Octubre” a l’espai que hi ha davant el CAP del barri. El lloc on la policia espanyola va carregar contra la gent que, aquell dia, va anar a votar al Referèndum.

155 vegades no. Els discursos del PSC, PP i Ciutadans parlen, amb major o menor mesura, de tristor pels fets succeïts. Però mai de la vida posaran aquest nom a la plaça. I no ho faran perquè, més enllà de les paraules, el substrat del seu discurs mira als ulls dels veïns i veïnes de Cap-pont i els hi diu “no haver anat a votar. Vosaltres us ho vàreu buscar”.

Reclamem valentia a l’alcalde. I ens rebla que a Catalunya, avui en dia, els valents són els que estan contra l’independentisme. Aquest és el nivell d’alienació al qual ha arribat el nostre alcalde. Estremera i Soto del Real estan plenes de covards i covardes. Tristor infinita, aquest PSC.

Donant suport a la moció, a la bancada del públic, el company Llibert Reixach amb ulleres noves, especials ple Paeria. Davant tanta demagògia aixeca un cartell que diu “Plaça 1 d’Octubre”. Que quedi clar, ningú (per molt que ho desitgi) en farà passar pàgina. Ni oblit ni perdó.

I la darrera, la moció de la Plataforma 8 d’abril per retirar el nom del genocida Marqués de la Ensenada dels carrers de Lleida. Realment la voluntat del nostre alcalde pel que fa als noms d’alguns carrers de la ciutat és de frenopàtic.

Aquest cop es tracta d’eliminar del nomenclàtor local un personatge, el Marques de la Ensenada, que al segle XVIII va planificar el genocidi del poble gitano. Nosaltres ho tenim clar. Fora dels nostres carrers i places. Igual que aquell que signava sentències per afusellar centenars de lleidatanes i lleidatans, o aquells que donaven suport a règims feixistes. Tot plegat no afecta “només” una, dos o tres persones, no ens enganyem. Afecta tot el conjunt de la població. No volem que els carrers de la nostra ciutat lloïn genocides o feixistes, volem uns carrers que parlin de llibertat i respecte.

La moció prospera, amb les ignominioses abstencions del PSC i PP. No és cap secret que retirar el nom del Marqués de la Ensenada ens servirà perquè la gent de la Crida per Lleida-CUP seguim entossudides en esborrar els vuit noms de franquistes que encara avui, al 2018, embruten la nostra ciutat. Vuit noms que l’Alcalde anomena com a “presumptament franquistes”. Resultat sorprenent que Ros titlli de presumptament franquistes alcaldes com Areny, que ho foren del 1939 al 1941. De frenopàtic, ja ho hem dit.

Cap a casa, contents per un debat eminentment polític, que retrata i posa a cada un al seu lloc. Ens veiem dissabte a la Manifestació per la visibilització del Col·lectiu LGTBI, al costat de la gent de Colors de Ponent.

Però no marxeu. Toca un nou extended play. El nostre 1 x 1 particular del ple, avui especial LLOCS DEL MÓN:

Joan Vilella i Dolors López – MARINA D’OR, CIUDAD DE VACACIONES. Una autèntica ruïna, fruit d’un temps i d’una política que s’acaba.

Josep Maria Baiget – GLASGOW, BARRIS OBRERS. Feu del laborisme que, poc a poc, va girar-se cap a l’independentisme, enxarxats amb la Radical Independence Campaign. Hi va guanyar el YES.

Carles Vega – CERET. De camí cap a un exili que no està gens malament.

Núria Marín – PRATS DE MOLLÓ. Dels Angelets de la Sal, frontera sobre els mapes, avui entre l’Estat Espanyol i el Francès. No sabem si serà exili o no.

Sergi Talamonte – MÈXIC DF. Desbordant i incontrolable en tots els sentits. Per allò bo i per allò dolent.

Carlos González – SALAMANCA. Aquella ciutat que només coneixes per llibres i pel·lícules, però que quan t’hi acostes guanya, i molt.

Ángeles Ribes, José Luís Osório, Daniel Rubio i José Maria Còrdova – DUBAI. Una ciutat sorgida del no-res. Espectaculars gratacels construïts d’avui per demà a base de molts diners, tots provinents de l’or negre, que tothom sap que un dia s’acabarà.

Montse Parra: CIUTAT DE LES ARTS I LES CIÈNCIES, VALÈNCIA,. L’art i la ciència en un recinte ple de goteres, portes que no tanquen i parets que cauen.

Rafel Peris – CIM VALLÈS. Molt moviment de camions i mercaderies. Un lloc on ningú voldria viure-hi.

Joan Gómez – NÀPOLS. Una ciutat bruta, difícil, complicada. Plena d’amics dels seus amics. Millor no enfadar-s’hi.

Xavier Rodamilans – OASIS MINI HOLLYWOOD, ALMERIA. Sembla un autèntic poblet de l’oest però quan t’hi acostes només és un decorat.

Montse Mínguez – MANHATTAN, NOVA YORK. No és capital però voldria ser-ho. Socialisme de Down Jones.

Àngel Ros – VENÈCIA. Un dia va ser una ciutat esplendorosa. Avui es va enfonsant poc a poc. Algun dia (diuen) l’engolirà el mar.

Fèlix Larrossa – AMSTERDAM. La Venècia del Nord. Més moderna que la seva homònima del sud. Malgrat les dificultats, sembla que s’assenta sobre una base més sòlida.

Sara Mestres – TORREVELLA, ALACANT. Un lloc on escurar els darrers anys previs a la jubilació, preparant-se per l’hamaca i la platja.

Rosa Mari Salmeron – ÀREA NOVA DE XIONGAN, XINA. Encara que sembli una ciutat independent, l’han construït per ser una ciutat satèl·lit de Pequín.

Toni Postius – SINGAPUR. Una urbs d’ordre, immaculada, que no se sap si mira més cap a Àsia o cap a Europa.

Paco Cerdà – TORRECIUDAD. Si no ets de l’Opus Dei no saps massa bé quina és la seva funció. Més que per anar-hi a treballar, el lloc convida a les retirades espirituals.

Mari Carme Culleré – BILBAO. Un intens passat històric i industrial. En els darrers temps ha emprés una important regeneració i renovació de la seva imatge.

Marta Gispert – BERGEN. Malgrat trobar-se a la freda Noruega, una ciutat amb un clima sorprenentment molt més càlid del que podríem pensar.

Cristina Simó – TALLADA D’EMPORDÀ. Un poblet d’aquells tant característics de l’Empordà. Bonic, polit i ordenat, i on tot està al seu lloc. L’1 d’octubre va defensar les urnes, amb conseqüències, evidentment.

Pau Juvillà i Francesc Gabarrell, regidors de la Crida per Lleida-CUP

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria