amagats_gegants

El dia dels miserables

Crònica del ple del dia 6 d’octubre de 2017

selfie_171006

La llarga aturada estiuenca fa que, quan arriba el Ple de setembre (que es fa a l’octubre), recuperem una certa por escènica dels primers dies. Deu de ser la falta d’entrenament mensual. El que sí que no perdem és el ritual del cafetonet abans d’anar per feina. Aquest cop amb la Clara, la Joana (que ja comença a ser una habitual, cosa que ens alegra enormement) i el Tonet, conserge de l’Ajuntament i un dels nostres ídols a la casa. Bona persona, sincer, valent i un excel·lent conversador. Un autèntic plaer.

Entrem a una Paeria militaritzada. Quatre cotxes i dos furgonetes de la Guàrdia Urbana, i dos vehicles de la Policia per protegir-la. A dins, policia municipal i Mossos d’Esquadra per tot arreu. Sembla que proclamarem la DUI des del Saló de Plens, i no pas des del Parlament de Catalunya. Molta policia, poca diversió.

Tristament, tot és fruit de la por. De la por de l’equip de govern a la dissidència. De la por del tripartit unionista que mana a la ciutat a la dissidència i a reconèixer els seus error. Si per ells fos, la decisió que avui hauria de sortir d’aquest Ple Seria la d’«unir Lérida al Valle del Ebro».

A dins totes les cadires del Saló de Plens estan ocupades. La majoria d’elles per gent de rostre seriós i expressió severa. Les seves mirades ens diuen “hem vingut a complir el nostre deure patriòtic”. Tots i totes són aquí atenent a la trucada dels seus líders, Àngel Ros i Ángeles Ribes. Davant el bany de realitat que els espera, enfront la legítima recriminació d’una ciutadania indignada, es veu que tots dos necessiten més que mai l’escalf de la hipocresia i la submissió.

hipocrita

Estranyament som els darrers en arribar i en adonar-nos que han canviat tot el sistema de megafonia i instal·lat noves càmeres. La raó? La posada en marxa de les audioactes, una molt bona notícia.

Només dos grans temes sobre la taula: Ordenances Fiscals i una moció de condemna a la violència policial del dia 1 d’octubre, que demana, també, la dimissió de l’alcalde. D’aquí les bancades de seguidors disposats a tot.

Sobre les Ordenances Fiscals, l’evidència cau pel seu propi pes. Si el PSC fa un pacte amb dos partits de dretes, PP i Ciutadans, com han de ser les ordenances resultants? Doncs de dretes, efectivament. Poca cosa més a afegir a un pacte que un cop més posa de manifest que tenim un equip de govern feble amb els forts, i fort amb els febles. Un equip de govern que es nega a fer pagar més als qui més tenen. Un equip de govern que no vol, de cap de les maneres, molestar les grans fortunes de la nostra ciutat. Un equip de govern que prefereix, comparativament, que siguin les classes populars les que facin l’esforç contributiu més gran.

I arriba l’hora de la moció consensuada entre els quatre grups de la oposició: MOCIÓ EN DEFENSA DE TOTES LES PERSONES PERSEGUIDES, AGREDIDES I REPRIMIDES PER DEFENSAR LA LLIBERTAT I LA DEMOCRÀCIA.

El document demana, entre d’altres, que l’Ajuntament de Lleida mostri la seva solidaritat amb tots els pobles i ciutats de Lleida i Catalunya que el dia 1 d’octubre, durant la jornada del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, es van veure colpits per la violència dels cossos de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil. S’inclou, també, una demanda expressa de dimissió de l’alcalde Àngel Ros, per la seva actitud passiva i negligent davant la violència que va patir la gent de Lleida i per les seves declaracions en què justificava l’ús de la violència d’Estat a la nostra ciutat.

Primer parlen representants de les entitats afectades per la repressió i la brutalitat policial. I ho fan amb el testimoni esfereïdor de l’Ariadna, una dona agredida durant l’assalt de la Policia Nacional a les oficines del Departament de Treball. Pell de gallina quan explica, amb emoció desfermada, les agressions sofertes:

entitats

  • La Policia Nacional em va tancar en una habitació i em va dir “abriremos las puertas con tu cabeza si no nos das las urnas”.

Quan acaba el seu testimoni totes les persones amb un mínim de dignitat a la sala li dediquen una llarga ovació i crits d’escalf. Totes menys els “palmeros” portats ex professo pel PSC i Ciutadans, que ni tant sols s’immuten. Més enllà de legítimes diferències ideològiques, més enllà de si ets o no un partidari de l’equip de govern, ni un mínim bri d’empatia, ni una mica de compassió humana cap a una dona que ha patit la violència i la repressió només per defensar pacíficament les seves idees. Quanta tristor ens provoca, alguns cops, la raça humana.

Quan arriba el nostre torn ho tenim clar: “Senyor Ros, vostè no ha estat a l’alçada del que la situació requeria davant la major violació dels drets humans patida pels lleidatans i lleidatanes des de la dictadura. El dia 1 d’octubre de 2017 passarà a la història de la ciutat com un dia d’horror, però també de dignitat i tothom, tothom recordarà qui estava al carrer per defensar la democràcia i on estava el nostre alcalde.”

Però no ho dubteu. Malgrat tot, ens en sortirem, perquè com deia Emily Dickinson “ignorem la nostra veritable alçada fins que ens posem dempeus”. I a Lleida ja ens estem alçant.

No per previsible deixa de ser també menys miserable la resposta del tripartit.

Dolo

La senyora Dolors López del PP apel·la a l’infame discurs del rei Felip VI per dir-nos, impassible, que dóna tot el seu suport als cossos i forces de seguretat de l’Estat, i que tot plegat (agressions i càrregues contra ciutadans indefensos) tenint en compte que estaven incomplint la llei, va ser massa poc. La llei i el seu compliment estan per damunt de tot.

Les senyores Ribes i Mínguez (Ciutadans i PSC) no només no mostren la més mínima empatia cap a les més de cent persones agredides a la nostra ciutat el dia 1 d’octubre, sinó que ens retreuen una moció fruit d’una conxorxa “internacional” contra el seu alcalde, Àngel Ros, que aquell dia va estar al peu del canó (malgrat ningú el va veure). De res serveix l’exemple explícit sobre l’actuació de l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín (del propi PSC), que aquell dia es posà al capdavant de la gent en un col·legi electoral de la seva ciutat per tal d’aturar els atacs de la policia. De res.

Quedaran per a la petita història de la nostra ciutat les declaracions de l’alcalde de Lleida a les 11.00 hores del matí, després que la Policia entrés a sang i foc al Departament de Treball, al CAP de Cap Pont i a l’escola Oficial d’Idiomes: “Em consta que la Policia Nacional està actuant sense lesionar persones. Hi ha un comportament sincerament proporcionat dels efectius de les policies del país”.

S’escriurà en lletres de foc a les actes d’aquest ajuntament que, en el ple del dia 6 d’octubre de 2017, els grups municipals del PSC, Ciutadans i el Partit Popular es van negar a condemnar la violència policial contra els seus propis conciutadans. Tenim memòria.

Desolats donem per finalitzada la sessió. Abans, però, elevem un prec demanant que es canviï el nom del carrer Marqués de Leganés, on hi ha el CAP de Cap Pont, pel de Plaça de l’1 d’octubre, en memòria de la resistència dels veïns i veïnes per defensar les urnes davant la violència policial. Aquesta ciutat, aquell barri, mereix un espai de memòria de la repressió patida. Ens consta que l’Associació de Veïns i Veïnes també fa costat a la proposta. No podia ser d’una altra manera.

Marxem del Ple abatuts, tristos davant tanta hipocresia i manipulació. Però ho fem recordant una immensa frase d’un dels grans pensadors del segle XX, Vladímir Ilitx Uliànov, Lenin:

El poble que oprimeix altres pobles no pot ser lliure

Octubre de revolució per als catalans i catalanes. Octubre de canvis. Ens veiem als carrers.

Pau Juvillà i Francesc Gabarrel, regidors de la Crida per Lleida-CUP

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria