De cap al 2019

Crònica del Ple del 27 de desembre de 2018

Avui tot comença una mica abans. Som els primers en arribar al Destapat (des d’aquí una abraçada a la Lídia, incansable, i de Bellpuig, d’on són les bones). Esmorzar ràpid, cafeïna per vena i marxem tot just quan la resta de gent comença a entrar. Hem de polir els acords de la nostra moció, i ens espera una comissió urgent abans del Ple.

El ple comença puntual. Arriba el regidor del PSC Joan Querat amb un grapat de de caramels. N’ha après molt ràpid. Obre el foc el paer en cap: “Fan bona cara, han sobreviscut a les festes nadalenques”. Va, comencem amb els decrets.

Preguntem perquè s’atorga una medalla de la Guàrdia Urbana a un coronel de l’Exercit Espanyol per la seva “col·laboració amb la urbana en temes de formació”. No ens consta que hi hagi hagut cap col·laboració en aquest concepte. Ni tampoc entenem perquè se li atorga, també, a la Delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera “per la trajectòria de col·laboració i treball per la pau i la convivència”. Mèrits extraordinaris en només cinc mesos a la cadira. Quina meravella. Ser bona amiga de “la família” no tindrà res a veure, oi?

La novetat d’aquest desembre és que ja no ens responen les preguntes dels decrets en viu i en directe. Ho faran a posteriori. Fora embolics i soroll. Els “canvis”, de moment, a pitjor.

Tot plegat accelera la sessió en un ple que, avui sí, sabem que serà curt.

El primer escull? El tristament enquistat expedient de privatització de l’allotjament d’urgència per a dones en situació de violència masclista. En realitat quatre llits, quatre solitaris llits , en alguna entitat o associació que vulgui concursar-hi.

No ens sorprèn la posició del tripartit del govern, entestar-ser a millorar un model fracassat en comptes de substituir-lo per garantir d’una vegada els drets de les dones. Però sí que ens frapa, i molt, la del Comú de Lleida, que parla d’externalitzacions enlloc de privatitzacions, i acaba abstenint-se tot dient “no posarem traves però serà la última vegada que permetem una externalització”. Com? Estem o no a favor de recuperar els serveis públics privatitzats? Doncs no entenem aquestes tebieses que finalment ens porten a una nova privatització, ni les compartim en absolut.

Enmig del debat el regidor de Ciutadans, Daniel Rubio, comença la seva intervenció amb un “pau i amor per tothom” mentre de fons es sent tossir i esternudar diverses regidores i regidors.

El segon escull. La ratificació d’un conveni amb l’ambaixada d’Israel per la seva col·laboració amb l’Animac 2018. Absolutament al·lucinant. És com si l’equip de govern del PSC d’aquest Ajuntament visques a la inòpia, de debò.

Els hi recordem que el 24 de febrer del 2014, el Partit dels Socialistes de Catalunya va aprovar una “resolució sobre l’ocupació israeliana de Palestina” que en el seu punt número 4 deia: “Incorporem als nostres compromisos, a fi d’exercir un pressió efectiva i no violenta per a la consecució dels esmentats objectius, els de promoure que les institucions europees, espanyoles, catalanes i locals, així com el conjunt del sector públic i privat participin de l’estratègia de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS).” I ara, ens porten aquí la ratificació d’un conveni amb l’Ambaixada d’Israel oblidant el seu suposat compromís amb la societat civil palestina que va fer una crida a la responsabilitat de la ciutadania global, i va proposar la campanya mundial no violenta de boicot, sancions i desinversions a Israel (BDS) per donar justícia, llibertat i igualtat a Palestina. Senyors i senyores del PSC de Lleida, parlin si us plau amb el senyor Iceta.

Votem contra els plecs de condicions dels concursos per a l’externalització del serveis de tractament de dades i FrontOffice de l’Ajuntament de Lleida, i del control de la gestió financera. Als primers el tema del programari lliure ni està ni se l’espera (i així estem des de fa tres anys) i als segons, com apuntava el company Josep Maria Baiget d’ERC a la comissió d’urbanisme, l’oferta més barata té massa pes específic (80n sobre 20).

Minut i resultat. 10:42 AM. Caramels consumits: Joan Queralt, 3 – Rosa Maria Salmerón, 1

I a les 12:10 arribem, en un rècord històric, a la darrera i única moció del Ple, la nostra. Una proposta per aturar els desnonaments que es produeixen a la ciutat. Les dades que presenta el Consell General del Poder Judicial són demolidores: entre el juliol i setembre del 2018 es van practicar 130 llançaments (desnonaments) a la província de Lleida, dels quals 108 van ser per no pagar el lloguer, un 51,2% més que durant els mateixos mesos del 2017. A més a més, entre el gener i el setembre del 2018 se’n van registrar 416.

Vint desnonaments aquest mes de desembre donen la xifra exacta de la magnitud d’un problema social que no admet demora en la seva solució. I que era imprescindible, malgrat les poques ganes de treballar en aquestes festes que tenen alguns i algunes regidores, presentar-la abans que finalitzes l’any. La moció arriba amb les aportacions del PSC i ERC i s’aprova amb un ampli consens, a excepció feta de Ciutadans, que volen fer-ne batalla. Avui optem per fer un Tortosa i no fem ni cas als despropòsits de la seva portaveu, Ángeles Ribes. El tema no es mereix la seva demagògia barata.

Abans de marxar fem un prec al consistori perquè mostri el seu suport incondicional a la periodista de Segre, Anna Sàez, amenaçada per l’advocat de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, Jorge Español, de dur-la a la fiscalia per un article d’opinió titulat “Operació trasllat” que acaba amb la frase “Als museus, de matinada, només hi entren els lladres” que s’ha fet viral. Sempre al costat de la llibertat de premsa i d’expressió. Sempre al costat de la companya i amiga Anna Sàez.

No són ni les 13:00 i ja som al carrer. Extraordinari. Si ni tant sols hem escalfat!

Acabem el darrer ple de l’any 2018 i marxem amb la mirada posada en l’horitzó 2019. Ara que tothom fa càbales de cara a les properes municipals, que tal si repassen i actualitzem els números de llista dels que avui són a Paeria? L‘últim 1×1 de l’any. Regidores i regidors, numereu-vos!

PSC-Units per Avançar

Montse Mínguez. Anava de 2, segueix de 2. Els números andorrans.

Fèlix Larrosa. Anava de 3, ara va de 1. Coses de la família de Barcelona.

Xavier Rodamilans. Anava de 4, ara no sap on va.

Sara Mestres. Anava de 5, ara només vol tornar a casa.

Rafel Peris. Anava de 6 i aniria del que fos, però aniria.

Montse Parra. Anava de 7, confiem que no vagi.

Joan Gómez. Anava de 8, ara va de 7. L’enigma encara dura.

Joan Queralt. Anava de 9. Gràcies a la diplomàcia espanyola ara va de 8.

Rosa Maria Salmerón. Anava de 5, ara va de 9. Ve de fora, ja li està bé.

PDCAT

Toni Postius. Anava de 1. Ara va i ve, però l’1 no li ha pogut prendre ningú.

Carme Culleré. Anava de 2, ara va de negre.

Paco Cerdà. Anava de 3, ara va de festa.

Cristina Simó. Anava de 4. Ara aniria més amunt.

Marta Gispert. Anava de 6, ara va de 5. No tot han de ser males cares.

Ciutadans

Ángeles Ribes. Anava de 1, ara va de Dama de Ferro.

José Luís Osorio. Anava de 2, però lo seu és el 1.

Daniel Rubio. Anava de 3. Ara va de jubilat del poble del costat.

Jose Maria Córdoba. Anava de 4, ara va “a muerte”.

ERC

Carles Vega. Anava de 1, ara va desdoblat.

Josep Maria Baiget. Anava de 2. Si ha d’anar que li diguin ja, té altres compromisos.

Núria Marín. Anava de 3, ara va al CDR.

Crida per Lleida-CUP

Pau Juvillà. Anava de 1. No anirà però serà ben a prop, no patiu.

Francesc Gabarrell. Anava de 2. Marxa, i ha de passar per l’Audiència.

PP

Dolors López. Anava de 1, ara va de compres.

Joan Vilellà. Anava de 2 però ja no el volen (de blau si més no)

Comú de Lleida

Carlos González. Anava de 1, ara va de Pirata (i punt).

Sergi Talamonte. Anava de 2. Encara no sabem on va.

————————–

Aquest crònica la dediquem a totes i tots aquells que ens heu acompanyat en aquest any de vertigen. Els millors desitjos, llarga vida i tota la ràbia i la força del món en aquest 2019.

Feliç any nou, us estimem!

Pau Juvillà i Francesc Gabarrell, regidors de la Crida per Lleida-CUP

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria