parc de les arts

La Crida presenta les seves al·legacions al projecte del Parc de les Arts

La Crida per Lleida – CUP ha fet públiques avui les seves al·legacions al plec de clàusules i la concessió sobre el domini públic per a l’execució del projecte del Parc de les Arts. La formació recorda que aquest plec va ser aprovat amb els seus vots en contra i amb la posterior oposició d’una plataforma veïnal (Fem el Parc entre tots!).

«El plec ha canviat les condicions proposades al projecte inicial»

El maig de 2015, l’alcalde Àngel Ros va signar un conveni amb la Fundació Sorigué per desenvolupar un Parc de les Arts, ubicat a la finca de 17.000 metres quadrats contigua a la seu de la Fundació.

L’objecte d’aquest conveni és «un parc de les arts en què els valors paisatgístics, com la creativitat al voltant de l’art, tinguin un espai públic per al seu reconeixement».

La Crida adverteix que el projecte aprovat al Ple no és el mateix que es va signar al 2015: contempla la cessió a cinquanta anys d’una tercera part del solar per a edificació d’ús privat.

«La privatització d’una tercera part de l’espai públic no està justificada»

La Crida assegura que l’única participació existent i documentada sobre les necessitats veïnals del barri del camp d’Esports data del 2011. En una enquesta recollida per l’Ajuntament de Lleida, els veïns i veïnes citaven com a actuacions paisatgístiques prioritàries les relacionades amb els parcs i zones verdes (30’5%).

La privatització d’una tercera part de la zona de parc potencial contravé les conclusions del procés participatiu veïnal perquè redueix significativament l’espai verd potencial.

«El govern supedita un bé col·lectiu a interessos privats»

L’Ajuntament de Lleida va signar amb la fundació Sorigué la creació d’un Parc de les Arts: tal i com assenyala la Crida, per executar-lo, el govern ha de privatitzar una tercera part de l’espai públic per pagar l’exposició del fons Sorigué (sense concurs obert i sense la participació d’altres actors culturals).

La formació assegura que «de manera evident es supediten béns col·lectius» – els 17.000 metres quadrats de solar – «a interessos privats»: l’exposició d’unes obres d’una única fundació, que cal sufragar mitjançant els recursos econòmics obtinguts de la privatització d’una tercera part del terreny. Un cas que recorda a la construcció de la Llotja, al parer de la Crida.

«La possible fragmentació de l’espai públic residualitzarà la seva finalitat cultural»

Sobre l’edifici de titularitat privada destinada a equipaments comunitaris, el plec de condicions estableix que l’edificació es disposarà a la part Sud de l’illa – carrer Segrià –.

La Crida assegura que aquesta «voluntat» d’obtenir els 6.000 metres quadrats en un sol edifici compacte «no és una condició necessària» per al desenvolupament del projecte: això suposaria que es fragmentin diverses edificacions fent que l’objecte del Parc de les Arts esdevingui residual.

Lleida, 4 de juliol de 2017

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria