Crida per un altre model de serveis públics

Ja fa gairebé dos anys que a Lleida s’ha iniciat un procés de denúncia de la privatització dels serveis públics, tot i que els combatius anys 90 del sindicalisme de classe i l’esquerra anticapitalista i antifeixista ja van posar el debat sobre la taula. El govern de la Paeria ha convertit, des de fa anys, la privatització en un dels eixos puntals del seu programa polític. Al llarg d’aquest procés hi han hagut dues potes que han estructurat el debat entre gestió pública i la mal anomenada “externalització” de serveis ̶̶ que en llenguatge transparent i popular no vol dir res més que privatització. Una, va ser el camí que va portar a la celebració de l’audiència pública de l’any passat, i, l’altra, va ser la constitució de l’Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida (ADSP), en la que hi participen més d’una quinzena d’organitzacions polítiques, socials i sindicals de la ciutat. Tota aquesta lluita s’ha centrat en una denúncia del model de ciutat neoliberal i excloent que els diferents governs (partits i tripartits) que han passat per la Paeria han gestat, gestionat i ara pretenen perpetuar.

Ja amb anterioritat a la crisi econòmica i financera, la Paeria va apostar per la privatització dels serveis públics, una decisió que s’enfronta de manera directa a la construcció d’una ciutat inclusiva, cohesionada i socialment justa. Drets essencials per al desenvolupament de les persones, com és l’accés a l’aigua potable, la sanitat, la recollida d’escombraries, el transport públic urbà, els menjadors escolars, l’enllumenat públic, l’atenció domiciliària, els mercats municipals, els parcs públics… passen de gestionar-se sota criteris d’igualtat, equitat o d’universalitat en l’accés, a transformar-se en simples mercaderies sotmeses a la llei del màxim benefici (per exemples directes, només cal veure el consorci sanitari, la privatització del mercat de Cappont i l’absurditat del projecte de barrufets a Les Basses). Drets i serveis que ens han usurpat per beneficiar empreses privades d’amics, familiars i coneguts.

Aquesta pràctica política respon a una ideologia capitalista neoliberal molt marcada i implica la renúncia de la funció de gestors municipals de la res pública. Els mal anomenats servidors públics s’han transformat en simples putxinel·lis dels grans depredadors del mercat capitalista financer, i evidencien la subordinació de la Paeria als interessos econòmics de les grans empreses, interessades en fer negoci a partir de la mercantilització dels drets col·lectius. La tàctica per a fer creure a la ciutadania que la privatització és la solució fantàstica per a millorar els serveis és molt fàcil: tan sols es tracta de desprestigiar-los al màxim, per desprès fagocitar-los i regalar-los al capital. S’ha menystingut el valor i la qualitat dels serveis i les condicions d’ús i accés, s’han precaritzat les condicions laborals dels treballadors i treballadores i s’ha arribat a casos extrems com el vergonyant tall del subministrament d’aigua a algunes famílies. Aquests són alguns dels exemples sagnants del que provoquen les privatitzacions i que cal aturar i revertir pel bé col·lectiu.

Últimament han emergit a la llum irregularitats que evidencien el que aquest malgovern comporta: una política privatitzadora que suposa carències en la transparència de concessions, manca de participació ciutadana, manipulació en les formes administratives, etc. Totes aquestes denúncies, que ha sortit a la llum i que han de continuar sortint per tal de regular-les, revertir-les i eliminar les males praxis, perden el sentit si no van de la mà del debat transcendental que s’ha de fer i que cal treballar entre totes: quin és el model de ciutat què volem i necessitem?

Des de la Crida per Lleida volem mostrar la nostra preocupació pel model de ciutat que s’està consolidant com a conseqüència de les polítiques aprovades i desenvolupades des de la Paeria. Una execució de polítiques que ens allunya completament del model de ciutat que considerem adequat i digne: inclusiu, just i per a tots i totes. La privatització implica la pèrdua de control sobre els serveis bàsics fonamentals, els quals han de garantir la cohesió social de la població, a més precaritza les condicions de vida dels lleidatans i lleidatanes en benefici d’empreses privades preocupades fonamentalment pel seu benefici i no pel nostre benestar.

Avui és un fet reconegut i acceptat que la fórmula de la privatització de serveis representa un fracàs generalitzat, és un model obsolet que esdevé cruent per a la població empobrida econòmicament, ja que elimina la idea de benestar social. A més, és injustificable sota criteris economicistes d’estalvi de l’erari públic, els càlculs de les ciències econòmiques mostren com ens costa més diners públics regalar els serveis a les empreses que fer-ne la gestió des dels ens municipals. A la Crida per Lleida apostem per la municipalització i remunicipalització dels serveis públics actualment privatitzats, proposem recuperar-ne el control municipal per garantir uns serveis públics a l’abast de tothom, gratuïts i sense exclusions de cap tipus. Ens comprometem a aturar noves privatitzacions i preservar els béns i serveis que conformen el sector públic municipal des de la bona gestió, la transparència i la participació ciutadana. I en cas extrem de necessitat de gestió indirecta, aquesta ha d’anar a càrrec d’entitats del tercer sector i empreses d’economia social que funcionin amb horitzontalitat, copropietat i reinversió social del benefici, tot establint clàusules socials i feministes per contractar prioritàriament les persones. També proposem recuperar i promocionar una ciutat d’escala humana, popular i sostenible, per tant eliminar les ambicions de grans obres faraòniques i personalistes insostenibles i que no són de gaudi per a totes. Per a tot això ens calen uns pressupostos socials, participatius i centrats en les necessitats reals de la població, poder dir allà on aboquem els diners de totes i tots.

Vivim un moment en el que la ciutadania ens juguem el nostre futur. En aquest context ens cal recuperar de nou el sentit de la democràcia real i aproximar-nos al control col·lectiu directe i autogestionat d’uns serveis públics. Cal una implicació de tota la comunitat, des dels treballadors i treballadores fins a les usuàries, que ens permeti allunyar-nos del control “administratiu” perquè serà la forma més eficaç de defensa contra l’espoli col·lectiu de les classes populars. Cal estendre la municipalització a qualsevol servei que la població creguem necessari, i sempre per sobre dels interessos del capital. Aquesta manera d’organitzar-nos i autogestionar-nos ha d’esdevenir un pilar central de la regeneració política i ciutadana que necessita la ciutat de Lleida.

Des de la Crida per Lleida treballem per generar i consolidar una societat autoorganitzada, activa i atenta que reivindica amb força el dret a poder viure en una ciutat justa, viva, combativa, participativa, oberta, coeducadora, sostenible, digna, creativa, feminista, solidària, antifeixista, sobirana, compromesa i rebel, per a tothom.

Agustí Liñan, Noèlia Jimenez i Javier López

Membres de la Crida per Lleida

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria