museu-franquisme

La Crida entrega al Memorial Democràtic documents sobre els alcaldes franquistes amb carrers dedicats a Lleida

La Crida per Lleida – CUP ha lliurat al Memorial Democràtic un conjunt de documents històrics que demostren l’adhesió al règim franquista dels alcaldes Ramon Areny (1939-1941), Casimiro Sangenís (1967 – 1974) i Miguel Montaña (1974 – 1976), tots tres amb carrers dedicats a la ciutat de Lleida.

La formació vol que el Memorial Democràtic, com a màxima institució del país que vetlla per les polítiques públiques de memòria, estigui assabentat de «l’existència d’honors a personatges afectes al feixisme al nomenclàtor de la ciutat de Lleida».

Entre aquests documents, destaquen els informes signats per l’alcalde Areny durant el seu mandat per assassinar ciutadans «afins al comunisme» o depurar-los als camps de concentració. La Crida ha obtingut aquests papers després de nombrosos requeriments al Tribunal Tercero Militar.

El 7 de setembre del 1939, ja alcalde, Ramon Areny va escriure una carta al jutge militar de Lleida informant amb «honor» dels antecedents de Baptista Aguilà Badia, exmembre del POUM i empresonat arran dels fets del 6 d’octubre del 1934 durant 14 mesos. Aguilà va ser executat el 27 desembre d’aquell any.

Miguel Montaña va ser alcalde i membre destacat del Caliu Ilerdenc, institució de la burgesia local que defensava la «pau i ordre» del règim i el «leridanismo». Casimiro Sangenís va rebre honors del feixisme amb la Medalla de la Campaña, de la Cruz Roja del Mérito Militar i de la Cruz de Guerra, de la Cruz de Caballero del Orden de Cisneros i de la encomienda del Mérito Civil. Durant el seu mandat va produir-se a la ciutat una revifalla de la repressió als moviments d’oposició al règim i una tolerància mal dissimulada cap als pistolers d’ultradreta.

Pots consultar l’informe contra Baptista Aguilà signat per l’alcalde Areny 

 

La Crida s’oposa al judici polític dels tres joves d’Arran per retirar plaques franquistes

 

La formació considera que la Paeria ha de retirar la denúncia penal als tres joves d’Arran, que van treure plaques del nomenclàtor franquista, «per la dignitat de tots i totes les ciutadanes de Lleida». La Crida defensa que els tres acusats «han fet el que li pertoca a l’administració local, restituir la memòria i la dignitat de les víctimes del franquisme».

En aquest sentit, fan una crida «entusiasta» a sortir als carrers el 18 de març en la manifestació convocada per la plataforma Lleida Lliure de Franquisme.

Lleida, 14 de març de 2017

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria