pere culleré, anna ariño, mercè ciutat, antonio chacón

La Crida proposa concedir les Medalles de la Paeria a quatre lluitadors anti-franquistes i al col·lectiu ‘Advocacia per la Democràcia’

La Crida per Lleida – CUP vol que la Paeria atorgui la ‘medalla de la ciutat’ a Anna AriñoMercè CiutatPere Culleré i Antonio Chacón, militants d’organitzacions polítiques clandestines durant la dictadura franquista, i la ‘placa a la solidaritat’ al col·lectiu Advocacia per la Democràcia, un grup de lletrats compromesos amb els drets civils i polítics, i voluntaris per afrontar la repressió de l’estat.

Anna Ariño, infermera, feminista i comunista, va començar la seva militància el 1967 al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), va ser la responsable de Dones del partit a Lleida i membre de la Comissió Nacional per a l’Alliberament de la Dona. Va contribuir a impulsar la política feminista i a favor de les dones des del PSUC i a orientar en aquesta praxi al seus càrrecs. Degut al seu compromís polític va ser perseguida en l’àmbit del treball. El 1976, encara a la clandestinitat, va participar al primer acte públic del PSUC al Teatre Principal: Lleida, problemes actuals i futur democràtic. Posteriorment, va ser fundadora del Grup de Dones de Lleida, sindicalista de Comissions Obreres i actualment manté un sòlid compromís amb l’alliberament social i nacional del poble català. “L’Anna representa la lluita feminista feta en els difícils temps de la clandestinitat i que ha mantingut de manera ferma fins avui”, explica la Crida.

Anna Ariño, la tercera per la dreta, en una roda de premsa de Dones de Lleida.

Antonio Chacón, obrer de la construcció, sindicalista i comunista, va ingressar al PSUC el 1962. Va ser un dels fundadors de les primeres Comissions Obreres de la ciutat de Lleida. El seu compromís polític el va fer participar en diverses lluites per exigir la construcció dels Blocs Joan Carles, per suplir els barracons de fusta on les autoritats franquistes havien encabit quatre-centes families obreres migrades. Durant manifestació de l’1 de maig de 1969 fou detingut i processat per un Consell de Guerra conjuntament amb la seva companya, Catalina Maestre, sentenciats a set mesos de presó. La seva militància política i sindical feu que fos inclòs en les “llistes negres” que feia el franquisme per reprimir aquelles persones que el volien subvertir, fet que li va dificultar trobar feina. Va assistir a la constitució de l’Assemblea de Catalunya el novembre del 1971 i va participar en l’Assemblea de les Terres de Lleida el febrer de 1972. “Chacón és un exemple de compromís i lluita, de persones que es van deixar la pell lluitant contra el regim feixista de Franco i ho van fer, des del compromís polític amb la justícia social”, indica la formació.

Antonio Chacón, sempre vestit amb la bandera republicana.

Pere Culleré, nascut a Lo Bosquet d’Òrb (Occitània) degut a l’exili del seu pare, Joan Culleré, independentista i anti-franquista, va iniciar la seva militància al Front Nacional de Catalunya el 1971 i va contribuir en l’impuls de la diada nacional de Catalunya de 1972. El 28 d’octubre del 1973, va ser detingut en la caiguda dels 113 de l’Assemblea de Catalunya, a la parròquia de Santa Maria Mitjancera de Barcelona, motiu pel qual va ser empresonat a la Model. El 1977 va ser membre del Consell Executiu del FNC i el 1980 es va integrar a les llistes de Nacionalistes d’Esquerra a les eleccions del Parlament de Catalunya per la circumscripció de Lleida. Va continuar la militància al FNC fins a la seva dissolució, el 1990. Continua participant de manera activa en el moviment independentista i està associat a Òmnium i l’ANC. “El Pere representa una part de les lleidatanes i lleidatans que es van jugar la pell en defensa de les llibertats socials i nacionals des d’un compromís polític ineludible que, encara avui, manté”, lloen des de la Crida.

Pere Culleré, en una entrevista a Lleida TV sobre el seu compromís anti-franquista

Mercè Ciutat, mestra i feminista, va ser una de les fundadores, l’any 1977, de la primera organització purament feminista a Lleida: la delegació de l’Associació Catalana de la Dona. L’any 1979 va impulsar la primera manifestació per la despenalització de l’avortament que es va fer a Ponent , convocada per la Coordinadora de Dones de les Terres de Lleida. Les feministes lleidatanes es van dirigir cap el consistori a primera hora del matí, tot i la pressió de les forces de seguretat. A la tarda, més de tres-centes persones van recórrer el carrer Major de Lleida sota el crit “Avortament lliure i gratuït”. Posteriorment, l’any 1979 va ser fundadora i de l’organització feminista Dones de Ponent, de la que actualment encara forma part. També va participar de la lluita veïnal de la Plaça del Clot de les Granotes, que s’inicià quan un grup de veïns es va reunir contra la construcció d’un bloc de 200 pisos i un pàrquing subterrani a la plaça, que fins llavors havia estat la fàbrica Ticó. Un any després, l’any 1978, l’ajuntament de Lleida declararia la plaça del Clot de les Granotes com a espai verd. “La Mercè Ciutat representa el fil roig i lila del moviment feminista de la ciutat, imbricat en les lluites socials i veïnals de la ciutat”, indica la formació.

Mercè Ciutat, en una entrevista a Ràdio Lleida

Advocacia per la Democràcia, col·lectiu format per un centenar de lletrats de Lleida, es va organitzar durant el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017 per garantir el dret a vot i vetllar pel respecte als drets fonamentals de reunió i participació política de la ciutadania. Els membres d’aquesta associació van estar presents en els diferents col·legis electorals i van habilitar per aquell dia un torn de reforç a tots els partits judicials per afrontar consultes urgents sobre situacions de conflicte o vulneració de drets. Una tasca que ha continuat en la denúncia de les agressions dels cossos de seguretat de l’estat espanyol (Policia Nacional i Guàrdia Civil) i la defensa jurídica de la gent que les va patir.

Presentació del col·lectiu Advocacia per la Democràcia

Lleida, 28 de febrer de 2018

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria