Contracrònica del Ple de la Paeria 27N: el vol de l’home ocell

EL VOL DE L’HOME OCELL

Aquesta és la història
d’un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar

Sangtraït

 

Passat el #PressingCrida dels pressupostos i com aquell qui no vol, vint-i-quatre hores més tard del ple dels comptes municipals, ja ens hem plantat al ple “normal”, el dels divendres. I diem #PressingCrida perquè alguns ja tenien clar el que votaríem en el ple dels pressupostos fins i tot abans que ho sabéssim nosaltres mateixos… i fins i tot abans del ple popular que ens vincula -i així ens ho van fer saber a través de les xarxes socials-. Com acostuma a succeir en aquest casos, però, val a dir que van fallar la porra estrepitosament.

Però tornem al que ens ocupa, el ple ordinari.

Per començar, com dirien els Jane’s Addiction, “el ritual de lo habitual”: carregar-nos de glucosa i cafeïna al local de l’amic Camil, al costat de la Paeria, mentre repassem les darreres intervencions, escalfem el WhatsApp i parlem de les darreres adhesions (o no) a les mocions presentades pels altres grups municipals.

I sí, és veritat, hem presentat moltes mocions. Lo siento mucho. Me he equivocado. No volverá a ocurrir. Però és que tenim molta feina a fer i molt poc temps per fer-la. Portem ja sis mesos a l’Ajuntament, sis mesos que han passat com una exhalació.

Comencem amb els acords de les diferents comissions, les primeres esgarrapades. Encara mig adormits, mentre fa efecte la cafeïna, votem en contra d’un conveni caducat amb La Caixa a fi de dur a terme un concert per a tots els públics; tots, però això sí, a 20€ l’entrada. En diuen preus populars, però deuen ser del Partit Popular. Diem “no”, evidentment. I ho fem per això i perquè defensem, alhora, que qualsevol plec o contracte entre administracions i empreses ha de dur, per defecte, clàusules socials, ambientals i de gènere.

Una parada. Els suports necessaris a la gent d’Autobusos Lleida, que lluiten per les seves condicions laborals, i als companys i companyes de la PAH, tancades a dins d’una oficina del BBVA mentre són pressionades per aquest banc de manera intolerable, únicament per defensar la dació en pagament. Anunciem, i així ho fem al final, un prec per demanar que s’apliquin d’immediat les sancions als centenars de pisos buits que aquesta entitat té a la nostra ciutat.

Arriben les mocions de les diferents entitats i associacions. Allò que ens omple més d’aquests plens interminables, i que ens fa sentir realment orgullosos de ser on som.

Per defensar l’asil polític necessari perquè el jove sahrauí Hassana Aalia no hagi de tornar al Marroc, on serà torturat i condemnat a cadena perpètua, i que l’Estat Espanyol vol denegar-li, citem a Gioconda Belli: “La solidaritat es la tendresa dels pobles”. I li donem un “sí” immens i gegantí, tot denunciant que Ciudadanos i Partit Popular, un cop més, s’amaguen sota la grisor de la legalitat per negar la pròpia legitimitat.

 

CafiaPle27N

 

“Sí” també a ajudar el poble sahrauí a recuperar-se de les darreres inundacions en els seus camps de refugiats, i de la tragèdia humana que els hi ha suposat. Se’ns fa un nus a la gola llegint, en el nostre torn d’intervenció, el text que per a l’ocasió ens ha facilitat una noia sahrauí lleidatana, que explica de primera mà la voluntat d’un poble, que volen agenollat, a continuar de peu.

I arriba el moment estel·lar: el vol de l’home ocell entre els bancs del públic assistent. La gent d’IPCENA, amb el gran Vázquez al capdavant, presenten una moció en defensa de les cigonyes de la Catedral Nova. I per a il·lustrar-ho, què millor que presentar-se davant dels i les paers amb una persona (guardarem el secret del nom) disfressada de cigonya. Fent valer les premonicions de l’alcalde en aquest sentit, la foto del moment, l’instant en què l’home ocell apareix al saló de plens, omple immediatament les noticies de la premsa local, en paper i digital, i la imatge via WhatsApp esdevé viral.

La moció porta la poesia al ple, des de la “llanura de Lérida” que defensa Ciudadanos, fins a l’estol de cigonyes com avions (“comercials” ens diuen després privadament) d’ERC. Nosaltres, com no podia ser d’una altra manera, votem “sí” a què el patrimoni arquitectònic i el natural convisquin en pau i harmonia. Sempre ha estat i serà possible.

Aquest primer bloc s’acaba amb la intervenció del company Carles València, de Marea Groga Lleida, que defensa una escola pública i de qualitat on, a través de la gratuïtat del transport escolar per la ciutat, puguem començar a acabar amb la segregació escolar, una de les grans lloses que alguns centres, no tots, pateixen avui en dia.

Comencem les mocions dels grups municipals, i entre al·lusions constants (vés a saber per què) al refranero español, sortiran els imprescindibles “brindis al sol” del PP, i el “imperio de la ley” o “mundo de unicornios” de Ciudadanos. Ulls i orelles repartits entre algunes d’aquestes bajanades, i la munió de missatges de WhatsApp que apareixen als nostres mòbils, perfilant els darrers retocs en la negociació de les mocions que vénen darrere (Què feien els regidors i regidores quan no hi havia mòbils?).

I sí, ho trobàvem a faltar, però finalment el PP ens recorda el que som: uns antisistema (“sense ànims d’ofendre”, diuen), anticapitalistes i contraris a Europa. Ens ho diuen amb la boca gran i el cor petit mentre llegeixen les indicacions que el servicio de información del PP els hi envia com argumentari.

I comencem a demanar. Demanem que s’acabin els privilegis en l’IBI. Que tots i totes paguin pel que tenen: confessions, partits i sindicats. Interpel·lem directament. Res de res… Només ens responen els grills mentre tothom xiula i mira al sostre.

Demanem, de la manera més vehement possible, que s’eradiqui la xacra de la violència masclista. Demanem el tot; se’ns dóna només una part, mentre ens recriminen el fet de parlar de l’assassinat de dones en un lloc com el ple. És la seva hipocresia, són les seves pors. Nosaltres estem contents d’haver aconseguit, si més no, tirar endavant una part de la nostra moció i, sobretot, d’haver tret a la llum pràctiques assistencialistes que mai, mai, s’haurien de permetre des d’una institució pública.

Demanem que es condemni l’enaltiment que el Consolat Italià a Madrid va fer als feixistes italians que van combatre a la Guerra Civil, responsables, entre d’altres, del bombardeig del Liceu Escolar a Lleida. Només els populars s’abstenen: senyors i senyores del PP, ja n’hi ha PROU de buscar subterfugis per evitar la condemna del franquisme. PROU!

I per demanar que no quedi, així que sol·licitem, juntament amb els grups municipals de CiU i ERC, l’improbable suport de l’Ajuntament de Lleida a la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya.

Com no podia ser d’una altra manera, s’esmolen els ganivets del front unionista i es desenterren les dialèctiques més afilades. Des de la seguretat que parlem un llenguatge diferent, una llengua que alguns grups municipals no entendran mai de la seva vida, el PP suplica, Ciudadanos amenaça, i el PSC navega com pot, aferrat a una il·lusió que anomenen “reforma de la Constitución”. No som imbècils. Tots tres voten el mateix: “no”, “no”, i “no”. Tots tres criden, gesticulen; tots tres no entenen res del que hem dit, res de res. El PSC parla de renovar, de sortir del forat. Chacón es diu la seva renovació; i si no que li preguntin a aquell federalista… Sí, home, aquell. Com es deia? Ah, sí, Navarro.

Malgrat tot, tirem endavant, i s’aprova per unanimitat (miracle!) la nostra proposta d’elaboració d’un Pla de Participació Ciutadana, i rebutgem, també per unanimitat (vés quines coses) una moció del PP, digna de Georges Orwell, per implantar comissaries en totes les cantonades de la ciutat.

Traiem el prec dedicat a la PAH. També preguntem si l’Ajuntament, d’amagatotis, ja està aplicant el model bilingüe en la relació amb els i les usuàries, abans que el ple modifiqui, o no, el Reglament d’Usos Lingüístics i… ja hem acabat?

Vuit hores de res, unes quantes botelles d’aigua, uns entrepans esgarrapats al temps, i un ibuprofèn per alleugerir tensions.

Millor que mai. Seguim!


Pau Juvillà i Francesc Gabarrell, regidors de la Crida per Lleida-CUP

Lleida, a 27 de novembre de 2015

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria