Canviar perquè tot continuï igual

Crònica del Ple del 5 d’octubre de 2018

Avui no ens agafaran pas amb els pixats al ventre. Gra fort per un ple que es preveu molt llarg: entrepans, croissants i cafè, molt cafè, tot en companyia del director del diari degà de Ponent, que arriba amb prou temps per posar-nos al dia de les darreres highlights.

Abans de començar, la primera sorpresa. Falten dos regidors de l’equip de govern, Montse Mínguez “la implacable” i Joan Queralt “el novell”. Ràpidament fem els comptes. Res a fer, continuem 12 contra 13. En aquest moviment de cadires la nostra companya de bancada, Sara Mestres, salta del galliner a la taula presidencial. Fa cara de contenta.

Poques preguntes als decrets i de cap als expedients de ple.

Com en el ple de febrer, i en el de març, eternament encallats en un immens déjà vu, de nou l’expedient d’extinció de la concessió de la discoteca Hill al Turó de Gardeny arriba al Ple de la Paeria. Aquest cop sembla que serà la darrera. No havíem vist mai res d’igual.

Avui definitivament diem prou a prorrogar el despropòsit que aquest concessió ha estat des del minut zero. Avui, en la lògica de tot el que hem dit i exigit, votarem a favor d’aquest expedient. Des de l’autocrítica, fem-nos-ho mirar com hem arribat fins aquí. Qui va prometre què, qui ha incomplert què, qui forma part de què? En quina merda de tovallons es van pactar promeses, preus, drets i deures. I el que és més important, on són els tovallons?

Quin despropòsit tot plegat. I no parlem de la pressió que el lobby perjudicat ha exercit sobre els grups municipals en els darrers mesos, i dies. Si estiguéssim parlant de la rescissió d’un gran contracte de privatització de serveis, si les que apareguessin pels despatxos de la 4a planta fossin algunes de les grans empreses que els controlen, totes i tots ens duríem les mans al cap i seríem al jutjat des del minut zero.

Repetim, nostra culpa la que calgui però acabem ja amb aquesta sagnia amb els diners dels i les contribuents, rescindim la concessió administrativa i que tant de bo aquest ajuntament aprengui la lliçó.

També votem que no a la quarta modificació de crèdit al pressupost del 2018. Quatre ja? Pinta que el reconeixement de crèdit d’aquest any, a càrrec del pressupost del 2019 serà espectacular. Massa imprevistos sense justificar, massa augments en despeses que haurien d’estar controlades. Però ja se sap, any d’eleccions, any de transaccions.

I parlant de déjà vus, arriba Torre Salses. L’enèsim debat sobre aquest macro pol comercial que desertitzarà el comerç local. Un model d’oci on només “ets” si “tens”. En el moment del debat només 14 de les 27 regidores i regidors ocupen la seva cadira. Això ja sembla la bancada de Ciutadans al Parlament de Catalunya. Ens ho haurem de fer mirar, després parlarem de desafecció política i tal.

El següent expedient és el que anomenarem “desvestir un sant per vestir-ne un altre”. En aquest huracà tan propi de l’herència Ros de privatitzar-ho tot com si no hi hagués un demà, i per tal de tirar endavant un Parc de les Arts 100% públic d’acord amb la voluntat de les veïnes i veïns, l’equip de govern proposa privatitzar un altre espai públic, en un altre barri, a la rotonda “del Mestre” com diu el regidor taronja Osorio. No cola.

Comencen les mocions de les entitats.

La primera, que porta al Ple la Plataforma Aigües de Sucs, comença amb el joc del telèfon. El regidor de Ciutadans, José Maria Cordoba, parla de “Zucs” i la regidora Rosa Maria Salmeron ens comenta, “qui és aquest tal Jesús?”. La bona notícia és l’empoderament de la gent. Quan aquesta s’organitza i treballa plegada amb un objectiu comú és imparable. La dolenta és que s’ha fet evident que la Paeria ha negligit les seves obligacions des de fa anys i panys i no ha actuat davant un problema greu de salut com és que, en una part del municipi, encara hi hagi canonades de plom.

Ho hem dit sempre. La Paeria no té cap control sobre els serveis públics privatitzats, ni tampoc la voluntat política de dur-lo a terme. I tot plegat respon a una clara intencionalitat política de l’equip de govern, que les concessionàries disposin com si fossin seus dels béns i recursos públics. La lluita continua.

A les 13:30 passem a la segona moció d’entitats. Anem bé, això pinta que acabarem abans del que ens pensàvem!

La Plataforma Lleida lliure de franquisme torna a demanar esborrar els noms feixistes dels carrers de Lleida. La resposta de la Dolors López del PP és tan miserable i vergonyant que fins i tot fa saltar algunes llàgrimes: els alcaldes franquistes eren gent digna que van treballar per la ciutat i van fer política de l’única manera que es podia. Al seu davant, la Portaveu de la Plataforma, Rosa Peñafiel, i l’Anna Ariño, dues dones amb els avis, pares i companys empresonats pel franquisme precisament per això, per lluitar contra la repressió i voler fer política des del bàndol que “no podia”.

Diem al PSC que avui té l’oportunitat de fer justícia, d’eliminar de manera immediata tots els símbols feixistes de la nostra ciutat, de substituir els noms que encara recorden aquell règim ignominiós i canviar-los per altres de persones relacionades amb la lluita per la justícia social, la democràcia i la llibertat. Avui és el moment en què el nou alcalde pot deixar enrere, definitivament, l’herència Ros. Malauradament, el dia 29 d’agost aquest ajuntament va canviar perquè tot continués igual. I en la resposta de l’alcalde Larrosa, “la meva posició no ha canviat”, constatem tristament i definitiva que el canvi només va ser de persona, no pas del model.

Entre consensos i argumentaris silenciosos van passant les mocions dels diferents grups. En la darrera, quan toca parlar dels Instituts de Cap Pont i Balàfia, l’equip de govern dóna la veu a la seva regidora d’educació, Rosa Maria Salmerón, que parla en nom de l’equip de govern. Molt significatiu.

Marxem amb unes més que bones vuit hores de ple, molt per sota d’allò esperat. I aprofitem per acabar el dia a la inauguració del nou local de la CGT de Lleida. Tota la força a les companyes i companys anarcosindicalistes, en els temps que corren els necessitem més que mai.

I com ja és habitual tanquem crònica amb el nostre particular 1×1 del Ple. Avui, jugadors del Barça:

Postius: Zlatan Ibrahimović, competint amb Messi per ser el líder de l’equip

Cerdà: Charly Rexach, “correr es de cobardes”

Simó: Deco, un bon acompanyant de l’estrella de l’equip.

Gispert: Dmitrò Txigrinski, venia com a defensa central titular, no se’n va sortir

Culleré: Fontàs, defensa solvent

Vega: Angoy, va passar del futbol a un altre esport.

Baiget: Oleguer Preses, lateral complidor sense floritures, compromès.

Núria Marin: Sánchez Jara, pujat després de fer molta mili al filial.

Carlos: Joan Pere Boxaderas, amb el cor partit entre Salamanca i el Barça, va guanyar una lliga.

Talamonte: Hristo Stoichkov, tot passió amb un punt de bogeria.

Vilella: Verdú, mes de l’Espanyol que del Barça

Dolors López: Celades, era de la Masia, de la terra, ha acabat al Madrid

Còrdova: Arpón, va jugar al Barça.

Rubio: Philipe Christanval, va jugar al Barça.

Osorio: Emanuel Amunike, va jugar al Barça

Ribes: Maribel Domínguez, la millor estilet del seu equip.

Salmeron: Figo

Gómez: Fabio Rochemback, migcampista trencacames, d’aquell Barça de Gaspart.

Peris: Pinto, és amic del líder del vestidor, fa equip.

Montse Mínguez: Patrick Kluivert, sempre estava a totes les tanganes

Queralt: Malcom, encara per debutar.

Mestres: Migueli, defensa dels d’abans, passaves un cop i prou.

Parra: Jordi Cruyff, darrerament és titular indiscutible bàsicament per la proximitat amb l’entrenador.

Rodamilans; Dragan Ciric, va arribar com una promesa, se’l comparava amb Pedja Mijativic, 2 temporades amb 26 partits jugats, va acabar al Valladolid.

Larrossa: Artur/o: Es debat entre ser un Arthur o un Arturo Vidal, el darrer ple va ser mes xilè que brasileny.

Gabba: Winston Bogarde, no seria un defensa a recordar tècnicament però tenia molt de flow

Pau: Xavier Escaich, fitxat d’un equip més petit, una temporada escassa al Barça

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria