De bústies ètiques (i no pas estètiques)

Crònica del ple del dia 26 de gener de 2017

Comencem al bar (on tot comença i acaba) amb una bona dosi de cafeïna i sucres. I per demostrar-ho pengem a Twitter l’esmorzar d’un dels nostres regidors (croissant, bocata i tallat). Allò que en diríem gra fort. I tot just es fa públic a les xarxes, seguint la crida del fato, apareix el director del diari degà de Ponent per acompanyar-nos.

L’actualitat política mana i en els 5 minuts que tenim posem ordre al món.

Comencem el Ple amb una baixa significativa a la bancada de l’oposició, la de la regidora del PDeCAT, Cristina Simó. Va tenir un desgraciat accident i no pot assistir al ple d’avui. Els nostres desitjos de millora.

Dues novetats a destacar abans d’arrencar.

La primera es l’assistència de la nova vicesecretària municipal, Elisenda Sas, que porta la paritat a la taula de seguiment i control municipal. Una molt bona notícia, que, confiem sincerament, també ho sigui per a l’interventor municipal.

I la segona. Ens trobem totes les cadires de la nostra bancada desplaçades cap a la dreta. No sabem si ha estat casual o és una tendència generalitzada al ple (el fet d’anar cap a la dreta, volem dir). Sigui com sigui, això situa (metafòricament, i només a nivell de cadires) a la nostra companya de plens del PSC a l’extrema dreta.

Engeguem motors. Actes, decrets, canvis de noms en juntes. Ara tocaria parlar de les propostes que l’equip de govern porta al ple a través de les diferents comissions informatives. Avui, però, no n’hi ha cap. Aquí ho deixem.

Via lliure per les mocions.

La primera, del Comú de Lleida, per ampliar l’aplicatiu de mesures en episodis de contaminació atmosfèrica que té establertes la Paeria. Sí, of course.

“No callen, aquests del PP”, diu un de nosaltres intentant escoltar les diferents intervencions. Avui la regidora Dolors López ha menjat llengua (ens confessa ella mateixa). Més de l’habitual, diríem, perquè no calla ni sota l’aigua.

La segona, del PP, que vol que la Paeria arregli les carreteres i les voreres del Polígon Industrial del Segre. Stop! A veure, recapitulem. Un polígon privat que no ha invertit res de res en manteniment i infraestructures durant anys, ara demana diners públics per fer-ho perquè la pilota s’ha fet molt gran (massa) i tot plegat val molts diners. Ens recorda, salvant les distàncies, al rescat bancari. Vaja, que els defensors del laissez faire, laissez passer , de la llibertat d’empresa, ara demanen quartets a l’administració perquè van maldades.

No, no donarem diners a l’empresa privada sense que els propietaris del Polígon assumeixin les seves responsabilitats. No ho farem per molt que ho digui “el Pepito”, com així ho expressa directament el regidor del PDeCAT i Unió, Paco Cerdà. Per als i les pobres mortals que no arribem al seu nivell de contactes, per “Pepito” s’entén el president dels propietaris del Polígon. Política municipal en funció dels contactes. Alguns cops aquest és el nivell. Ens quedem sols votant en contra.

I arriba el torn de la nostra moció, per crear una bústia ètica que serveixi per denunciar la corrupció. Un mecanisme que compta amb l’assessorament dels veritables cracks de l’assumpte, la gent de Xnet. Una moció que reprodueix el que s’està fent en altres ajuntaments del país, com ara el de Barcelona.

Escrivia Bertold Brecht en la seva obra Vida de Galileu:

Desgraciat el país que no té herois […]

No. Desgraciat el país que necessita herois.

La nostra proposta es basa en una bústia perquè no ens calguin més herois o heroïnes. Perquè no calgui que gent com a la Itziar, el Garrido o la Carol hagin de sacrificar la seva feina i la seva vida per haver denunciat la corrupció i els seus agents. Perquè puguem dotar-nos d’una altra eina, una més, en la lluita contra aquesta veritable xacra social.

En la primera intervenció, el pirata charro diu que li fa il·lusió que parlem del sistema TOR, (sabíem que li agradaria). Malauradament, el que havia de ser una moció propositiva, de voluntats, acaba convertint-se en una mena de Salsa Rosa entre la tinent d’alcalde de Ciudadanos, Ángeles Ribes, i el regidor del Comú sobre què es diu, o no, en aquell moment a les xarxes socials. Un debat que, si jutgem pel to emprat per la regidora taronja, ben bé podria acabar amb un “¡eso no me lo dices en la calle!”.

Realment el nivell del ple d’avui segueix sota mínims. Intentem centrar el debat: bústia ètica, propostes per al consens. Més enllà de l’estètica de la demagògia pura i simple, més enllà de falsos posturejos, la lluita contra la corrupció i els seus models enquistats necessiten mecanismes consolidats, provats en altres administracions, que sabem que funcionen. No volem anar contra ningú, només pretenem afavorir la feina de tots i totes en això que és el servei públic.

Malauradament el tripartit “de facto”, PSC, Ciutadans i PP, tomben la nostra moció. S’entén el vot negatiu de la dreta (blava i taronja) quan es parla de corrupció. Però no deixa de resultar fins a cert punt inexplicable el vot negatiu dels socialistes a una proposta que ells mateixos han desenvolupat en altres ajuntaments. No defallirem.

Seguim (camí de les vuit hores de ple, ja ho diem ara. Grans clàssics).

A la quarta moció es produeix un canvi. Surt del camp un regidor (a temps per anar a fer un entrepà) i entra l’altre, que estava escalfant a la banda.

La quarta moció, la de Ciutadans, sobre una resposta efectiva als episodis d’epidèmia gripal. Les “PATAlogies”, que diu el senyor Vilella del PP. Sí a tot, evidentment. No podem estar més a favor d’un text que parla de revertir les retallades des de 2012, o d’obrir els CAP en horari nocturn. Només demanem al grup municipal taronja una veritable anàlisi estructural, més enllà de mesures puntuals. I els recordem que la veritable epidèmia no és la grip, són les retallades de 1.500 milions d’euros i 5.800 professionals durant set anys a la sanitat pública.

Estranyament Ciudadanos no utilitza el procés en la defensa, i com a excusa, per plantejar aquesta moció. Però sí que ho fa el regidor de caritat social, Xavier Rodamilans. Deu ser que es compleix aquella dita espanyola, el roce hace el cariño.

La cinquena i la sisena mocions venen de la mà del 155. Una d’ERC per la reversió de les reclamacions de l’IVA a entitats culturals i mitjans de comunicació públics. I una altra, del PDeCAT, d’adhesió al Manifest de Som Escola i de suport al model educatiu català.

Sí a tot. Amb fermesa. Només una salvetat en el cas de la moció del PDeCAT. El model al qual donarem sempre el nostre suport és el de l’ensenyament públic, laic, popular, democràtic, inclusiu, coeducador i, evidentment, en català.

En el seu torn, el regidor del PP, altre cop el senyor Vilella, cita La Bíblia davant el que considera una obsessió malaltissa per donar la culpa de tot al 155: “No utilizarás el nombre de Dios en vano”, (deu ser que Déu era espanyol) i afegeix “i no utilitzaràs el 155 en va”. Així sí que hem vist la llum. Tot molt més clar. El 155 bajo palio (ja només ens faltava això).

No hi ha discussió en la darrera moció, la del PSC, exigint a la Generalitat de Catalunya l’abonament de l’import en relació a les escoles bressol municipals. Consens total entre tots els grups municipals.

Acabem amb el prec de l’entitat No en el Nostre Nom, que demana el posicionament de l’Ajuntament de Lleida a favor dels tancament dels CIES, on s’empresona gent que no ha comés cap delicte, i denuncia la mort d’un intern en el CIE d’Archidona. Prou violència institucional i institucionalitzada. Ens hi sumem amb totes les nostres forces.

Marxem del ple per assistir a la inauguració d’una escultura en record de les víctimes de l’Holocaust. Paradoxalment, l’homenatge prové d’un equip de govern que manté els noms franquistes d’aquells que hi varen col·laborar en alguns carrers de la seva ciutat.

La lluita continua. Gràcies per ser-hi ple rere ple.

Pau Juvillà i Francesc Gabarrell, regidors de la Crida per Lleida-CUP

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria