A dinar a casa

Crònica del ple del dia 25 de gener de 2019

Comencem amb tres novetats i un “plenillo”.

La primera és que avui, acompanyant al Rubén (el nostre “Dekadente” preferit) en la traducció al llenguatge de signes hi ha la Lídia , estudiant de psicologia, que ens cala ràpidament.

La segona és que als comandaments d’Ua1 no ens acompanya la marathon woman de la ràdio, la Míriam. Al seu lloc hi ha el Marc, que abandona momentàniament els esports i entra al zoo.

I la tercera és que totes les regidores i regidors del PSC (a excepció feta de Joan Queralt) porten un pin a la solapa. No, no us espanteu, no és un llaç groc. És una xapa amb el lema “Lleida infinita”, la nova campanya a lo Paulo Coelho que ha iniciat l’equip de govern, casualment just abans de les eleccions. Lleida infinita, sí. PSC finit, si us plau.

I el “plenillo” abans del ple. Una mena d’assemblea improvisada (de les que no s’empaten) al voltant del secretari municipal. El PSC presenta una “contra moció” a la que hem presentat nosaltres “per a l’atenció a la diversitat de creences en el cementiri municipal i els serveis funeraris”, però els surt el tret per la culata. El secretari diu que si els proponents (ergo, la Crida) no volen, no hi pot haver debat en aquesta contraproposta. I nosaltres ho tenint clar: net tovarishchi. Dialogar i consensuar, sí. “Contramocions” per passar el rodet, no. Decau.

Arranquem mentre un raig de sol il·lumina la cara de l’alcalde. La poesia durarà poc.

Un ple estrany, sense quasi expedients de les diferents comissions. Dues intervencions curtes. Una per dir que si ILNET (l’empresa concessionària de la neteja dels carres) retira vehicles vells volem saber quins incorpora. I una segona per denunciar el contracte per dur a terme el Mobil World Capital a Lleida. Moltes obligacions per a la Paeria, entre les quals aportar “els recursos necessaris”. Cap ni una per a l’organització.

Ni les 10 del matí i ja comencen les mocions de les entitats. Increïble, de debò. Avui, com diu la cançó de Los Deltonos: “A comer a la calle, a comer a casa”. Segur.

Una mica abans la regidora Rosa Maria Salmerón utilitza la seva agenda orgànica per organitzar-se. Vaja, que s’apunta al palmell de la mà els actes per dissabte.

La primera moció és de la del sindicat CCOO, que du al ple una proposta de creació del sistema de rodalies de Lleida. “Un tren per a la classe treballadora”. Grandíssim títol i grandíssim objectiu, cal dir-ho. Més que necessari per desenvolupar el territori i la sostenibilitat que aquesta ciutat necessita.

I la segona, la de l’Associació de Veïns de la Mariola. Sí, evidentment. Recordem que la Crida per Lleida-CUP defensa el cas de la Mariola, i el del conjunt de la societat, en la seva lluita per construir mecanismes de redistribució de la riquesa i de justícia social, amb capacitat de capgirar la misèria i trencar la geografia de la pobresa que fragmenta el barri.

Arriba l’hora de la nostra moció. De fet, força senzilla. Garantir els mateixos drets per a totes les lleidatanes i lleidatans en el moment de la mort, més enllà de la seva confessió religiosa. Inicialment tots els grups del ple semblen estar-hi d’acord, però quan demanem “tocar el crostó” a l’empresa que ostenta el monopoli de la mort en aquesta ciutat, salten les dretes de la sala per dir-nos que no molestem les empreses. No cal modificar el contracte amb l’Ajuntament perquè els que es lucren amb la mort ofereixin espais adequats a les diferents confessions religioses. Anticapitalistes, que sou uns anticapitalistes!

Després és el torn del Comú de Lleida i la seva moció contra les retallades en igualtat i contra la perpetuació de la violència masclista. Sentint-ho molt ens abstenim. Una bona declaració d’intencions, però al nostre parer, excessivament buida de contingut i que cerca falses complicitats. Segurament en el camp de la violència masclista ha arribat l’hora de deixar de banda les bones intencions i les generalitzacions. I vist el que ha succeït a Andalusia, segurament també deixar la diplomàcia i començar a assenyalar el PP i Ciutadans com el que són, còmplices.

En el debat, Sara Mestres defensa l’existència “d’un potent grup de dones de gènere femení” mentre que el Paer en Cap, quan cedeix la paraula al regidor de Ciutadans, Daniel Rubio, l’anomena Àngel Rubio. Deu ser una mena de lapsus. Mana qui mana a Lleida, i no té color vermell.

És curiós com, malgrat els taronges neguin cap pacte amb VOX i ells i el PP no reconeguin un fort retrocés en els drets de la dona a Andalusia arran del vergonyant pacte amb la ultradreta, quan el regidor Daniel Rubio acaba la seva intervenció, la regidora del PP, Dolors Lopez, ho rebla tot amb un “molt bé”.

Un dels que no falla és el regidor del PSC, Joan Queralt, el nostre nou company de bancada, que, com cada ple, ens passa caramels del seu rebost privat. Aquesta cavalcada se’n devia fer un fart de recollir-ne. Ha d’estar preparat per la seva primera intervenció al saló de plens que serà, com no, sobre l’Horta.

Les mocions del PDCAT i el PSC, dues noves declaracions d’intencions. Cada un mirant al pis de l’altre, i oblidant el que passa a casa seva. El PDCAT carregant contra l’Ajuntament per la desprotecció de la tercera edat i oblidant que la mateixa Generalitat està desnonant gent gran de pisos propietat de la mateixa Generalitat. I els socialistes reclamant a la Generalitat protecció per a les entitats del tercers sector, obviant que a Lleida, precisament aquestes entitats viuen sota la pressió de l’abandonament de les responsabilitats de la Paeria en l’atenció a les persones.

Vénen mesos molt durs abans de les municipals. I per a mostra, uns quants botons més.

Al debat de la moció del PDCAT, la regidora del PSC, Sara Mestres, es fa un embolic amb les cites castellanes i retreu als exconvergents un text elaborat “aprofitant que el riu passa pel Pisuerga”. De traca i somriure. I la moció del PSC dóna peu altre cop a que el regidor de Ciutadans, Daniel Rubio, (aquest ple Ángeles Ribes no ha badat boca) tregui el comodí del “procés”, anunciant que “el pequeño 155” va permetre pagar factures pendents de la Generalitat. Quina vergonya.

Final. A dinar a casa. Avui estava cantat. No ens mal acostumem, però.

I com que tenim temps, que tal un volt pels llocs més emblemàtics d’aquesta ciutat? A continuació, l’1×1 del ple, especial, indrets de Lleida.

  • Toni Postius, Carme Culleré, Cristina Simó i Marta Gispert:

PRYCA. El seu partit pot canviar de nom les vegades que vulgui però tothom li seguirà dient PRYCA.

  • Paco Cerdà:

Discoteca Sistema. En forma part, evidentment.

  • Ángeles Ribes:

Bar El Alcázar. Vigilant l’Ajuntament des de l’altra banda de Plaça Paeria, amb España al cor.

  • José Maria Còrdoba, Daniel Rubio, José Luís Osorio:

Decathlon. Aniràs a qualsevol ciutat mitjana i et trobaràs el mateix edifici, amb la mateixa roba i la mateixa decoració.

  • Dolors Lopez i Joan Vilella:

Wonder. Va tenir el seu moment de glòria amb sis regidors però ja es comença a albirar un desmantellament exprés.

  • Carles Vega:

Camp Escolar. Un terreny municipal amb edificis d’ensenyament. Mai saps si està en un lloc o en un altre.

  • Núria Marín:

Antic edifici de Magisteri. Dels i les mestres, i orgulloses de ser-ho.

  • Josep Maria Baiget:

Edifici Ducados. Del 1970 però encara hi batega, dins seu, una història de lluita sindical.

  • Fèlix Larrosa:

Discoteca Hill. Semblava que hi hauria un canvi radical respecte del Larida però finalment només ha estat una capa de pintura, de color diferent, això sí.

  • Montse Mínguez:

La Llotja. Havia de ser la joia de la corona, la modernitat a la nostra ciutat, però ha acabat en un entramat de fundacions difícils d’entendre fins i tot per la sindicatura de comptes.

  • Sara Mestres:

Comissaria de la Panera. Socialista, de quan es corria davant dels grisos.

  • Xavier Rodamilans:

Pàrquing de l’Arnau. Treballa per la pública amb voluntat de privatitzar-la.

  • Montse Parra:

Petite Galerie. D’un temps molt concret. Però des de llavors han passat més coses.

  • Joan Queralt:

Creu dels tres tombs, de quan l’Horta pren la ciutat. Està a la regidoria de l’Horta ben a prop de la d’urbanisme, per si de cas.

  • Joan Gómez:

El Montepio. Ja era regidor quan encara existia.

  • Rafel Peris:

Las Buenas Marcas. Regidor sorgit del comerç de barri que ara aposta per les franquícies i macrocentres comercials.

  • Rosa Maria Salmerón:

El mercadillo. Va començar a la Mariola però ha canviat de lloc sense immutar-se.

  • Sergi Talamonte:

Epap. Bar multifuncional; hi pot passar de tot.

  • Carlos González:

Edifici d’Hisenda. Una edifici gran, sobri, que a dins amaga tot de gent que té el cap ple de números.

  • Francesc Gabarrel i Pau Juvilllà:

Malasaña, Sisbris, Sostre. Es fan grans, i han anunciat que ho deixen, però entren a fer l’última.

Francesc Gabarrell i Pau Juvillà, regidors de la Crida per Lleida-CUP

cridaperlleida

cridaperlleida

Candidatura de Transformació i de Ruptura per a La Paeria